Wednesday, 13 November 2019

WIPHALA, THE NATIVE INDIAN ANDEAN NATIONAL FLAG

A woman with a Wiphala
After the events occurred in Catalonia last October, 14, The Grandma decided to take some days of relax to think about present and future. During these thirty days, she has been reading her favourite author, Salvador Espriu, one of the best writers in Catalan Literature.

Salvador Espriu was a writer who lived the Spanish Civil War and the Post War under the Francoist dictatorship. It was very difficult for him to survive in the middle of a big cultural repression and the continuous loss of civil rights that was that dictatorship. He couldn't exile and he started an internal exilium creating an own world called Sinera (Arenys, his real town, read from right to left) to try to survive and resist those dark years.

The Grandma thinks that those dark times have never disappeared in the Spanish society and nowadays they are clearer than ever. The struggle is hard but the prize is freedom and a society based in respect, tolerance and common effort. This struggle is very important and it is not a time to renounce but to fight, persevere and win.

During this month, The Grandma has been also a direct witness of terrible events occurred in Hong Kong, Ecuador, Brazil, Chile, Venezuela, Libya, Kurdistan and Bolivia. The reasons are the same -control of power by the upper social classes and slavery and resignation of poor ones-, but the targets are different -lithium in Bolivia, oil in Libya, Kurdistan and Venezuela, copper in Chile, control of population in Hong Kong or economic dependence and lawfare in Brazil and Catalonia.

The Grandma loves diversity and multiculturalism without forgetting the origin of ancient cultures. One of them, the Native American Andean population is a great example of suffering the effects of foreign colonisations and answering to them with a great resilience being proud of their culture and history.

Today, she wants to talk about the Wiphala, an important symbol of some native peoples of the Andes, in homage to all these countries that are suffering the avarice of the US with the
hypocritical consent of the EU. At the end, it is only a question of resisting or serving.

Before talking about the Wiphala, The Grandma has read a new chapter of Katherine Mansfield's The Garden Party and Other Stories.

The Wiphala is a square emblem, commonly used as a flag, representing some native peoples of the Andes that include today's Bolivia, Peru, Ecuador and parts of Argentina, Chile and Colombia.

The suyu wiphalas are composed of a 7 × 7 square patchwork in seven colours, arranged diagonally. The precise configuration depends on the particular suyu represented by the emblem. The colour of the longest diagonal line (seven squares) determines which of the four suyus (regions) the flag represents: white for Qullasuyu, yellow for Kuntisuyu, red for Chinchaysuyu, and green for Antisuyu. There is also an alternate pattern for the Wiphala for Antinsuyu. Additionally a Wiphala also exists for Tupac Katari and the Tupac Katari Guerrilla Army.

Wiphala
Article 6, section II of the 2009 Bolivian constitution establishes the Wiphala as the dual flag of Bolivia, along with the red-yellow-green tricolor.

In modern times the Wiphala has been confused with a rainbow flag which is wrongly associated with the Tawantinsuyu (Incan Empire). There is debate as to whether there was an Inca or Tawantisuyu flag. There are 16th and 17th-century chronicles and references that support the idea of a banner attributable to the Inca. However, it represented the Inca himself, not the empire. Also its origins are from symbols and mural designs found in several civilizations of the Andes with thousands of years of history.

The Museum of World Culture in Gothenburg, Sweden, holds a Wiphala that is dated through a C-14 test to the 11th century. It originates from the Tiwanaku region, and is part of a collection based on a kallawaya medicine man's grave.

More information: Backspace

The seven colors of the actual Wiphala reflect those of the rainbow. According to the Katarista movement, whose interpretation is promoted by the Bolivian authorities, the significance and meaning for each color are as follows:

Red: The Earth and the Andean man.

Orange: Society and culture.

Yellow: Energy and strength.

White: Time and change.

Green: Natural resources and wealth.

Blue: The Cosmos.

Violet: Andean government and self-determination.

The Aimara wiphala is a square flag divided into 7 × 7 (49) squares. The seven rainbow colors are placed in diagonal squares. The exact arrangement and colors varies with the different versions, corresponding to the suyus or Tupac Katari. It is very prominent in marches of indigenous and peasant movements in Bolivia.

This rainbow squares flag is used as the pan-indigenous flag of Andean peoples in Bolivia and has recently occasionally been adopted by Amazonian groups in political alliance.

Bolivian president Evo Morales established the Qullasuyu wiphala as the nation's dual flag, along with the previous red, yellow, and green banner in the newly ratified constitution. The Wiphala is also officially flown on governmental buildings.

More information: Chile Today


The most important thing is the indigenous people 
are not vindictive by nature.
We are not here to oppress anybody -but to join together
and build Bolivia, with justice and equality.

Evo Morales

Tuesday, 12 November 2019

... AND DAYS 29 & 30, 'HE MIRAT AQUESTA TERRA'

 XXIV

Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta l'olor de la pols
de les fulles aspres dels llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d'estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre m'envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit
camp l'ample silenci que estenen els grills,
 he mirat aquesta terra,
 he mirat aquesta terra.

Mentre comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
 he mirat aquesta terra.

Quan la desbocada força dels cavalls
de l'aiguat de sobte baixa pels rials,
 he mirat aquesta terra,
 he mirat aquesta terra.

Salvador Espriu


Indesinenter...

Sunday, 10 November 2019

27 & 28, 'EN AQUEST NADAL, LLIÇÓ D’UN VELL PROFETA'

A Montserrat Roig
 (June 13, 1946-November 10, 1991) 

 
Uns tristos mots que sap si portaran
vestigis d'alegria a la tristesa:
davallades cisternes del temps,
esglaons del meu fred fins al ulls del no-res.

Amb vana agitació els qui són del tot morts
feien esperançadament que aquell incert demà
m'esdevingués la sang d'ahir
, vergonya avui.

Aleshores sentia cada hivern la bona olor
humida de la molsa estesa sota l'ombra
de galzeran i bruc, arbres d'un petit món
glaçat per sempre, immòbil ben endintre dels pous.

Però ara sóc al carrer, a la dura ciutat,
sol entre la multitud que d'esma va dient
paraules allunyades d'una promesa pau,
i jo escolto i miro i cerco, i no hi ha pau enlloc.

Salvador Espriu

Friday, 8 November 2019

25 & 26, 'M'HA DEMANAT QUE PARLI DE LA MEVA EUROPA'

Jo sóc d'una petita terra
sense rius de debò, sovint assedegada de pluja,
pobra d'arbres, gairebé privada de boscos,
escassa de planures, excessiva de muntanyes,
estesa per llevant al llarg de la vella mar
que atansa el difícil i sangonós diàleg
de tres continents.

Unes palmeres que amb els ulls closos
miro sempre immòbils sota l'oreig
tanquen el meu país pel migjorn.

Pel nord, unes maresmes. I a posta de sol
hi ha unes altres terres que anuncien el desert,
les nobles, agostades, espirituals terres germanes
que jo estimo tant.

Alts cims trenquen la meva pàtria en dos Estats,
però una mateixa llengua és encara
parlada a banda i banda
,
i en unes clares illes endinsades en el mar antic,
i en una contrada també insular, més llunyana,
que avui pertany a un tercer poder.

Que diversa la meva petita terra
i com ha hagut de sofrir
, durant segles i mil·lenaris,
la violència de diversos pobles,
les aspres guerres civils enceses dintre el seus límits
i més enllà del palmerar i els aiguamolls,
de la seca altiplanura i de les ones!

Perquè prou sap el nostre llarg dolor
que qualsevol guerra desvetllada entre els homes,
la més estranya o grandiosa lluita
que s'abrandi entre els homes,
és tan sols una guerra civil
i ens porta a tots patiment i tristesa,
la destrucció i la mort.

Per això ara és tan profunda la nostra esperança
-en el meu somni, ja contemplada realitat-
d’integrar-nos, en un temps que sentim proper,
salvades la nostra llengua i la nostra història,
en una unitat superior que duu el nom,
obert, bellíssim, d'aquella filla d'Agenor
que un savi esguard veia prodigiosament passar
de la costa fenícia a les platges de Creta.

Quan arribi el dia, haurem fet el primer
i inesborrable pas vers la suprema
unió i igualtat entre tots els homes
.

I potser aleshores ens serà permès de començar,
sense classes socials, ni odis religiosos,
ni diferències cruels i injustes pel color de la pell,
la nostra peregrinació a través de l'espai,
cap a la pensada llum,
i de seguir sense temença les misterioses
vies interiors de Déu, del no-res,
els infinits i lliures i alhora
necessaris camins veritables de la bondat.

Que no sigui decebuda la nostra esperança,
que no sigui escarnida la nostra confiança:
així molt humilment ho demanen.

Salvador Espriu

Wednesday, 6 November 2019

DAYS 23 & 24, 'NÈNIA'

Per Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Trenta anys després de la seva mort.

Cants de galls esquinçaven,
des d'una llunyania
d'incerts llums tremolosos,
els palaus de l'aranya,
l'estesa nit. Venia
a poc a poc aquella
buidor tan despullada
de la pluja
. Peus d’arbres
penitents trepitjaven,
en processó parada,
antics luxes de boscos
recordats. Lentes boques
fressaven sense pausa,
malson endins. Nosaltres
et miràvem encara,
dura sofrença closa
en el no-res, i et dúiem,
sota feixugues voltes
del després, enllà d'amples,
cruels, llarguíssims cercles
de temps mort, a l'estança
on ulls de fred et guarden.

Salvador Espriu

Monday, 4 November 2019

DAYS 21 & 22, 'ALTÍSSIM'

Que Déu us doni sempre la seva llum. Jo, l'Altíssim, cec d'aquesta parròquia de Sinera, tinc missió de convocar nens i crescuts, no a la «Sala Mercè», ara de magna esbaldida, que tant li convenia, sinó al jardí dels cinc arbres, sota el roser de la pell leprosa, la troana, la camèlia, el libanenc i la palmera gànguil, avui, una tarda d'estiu, sense cap núvol al cel, segons quedo notificat per la xerra caritativa de la Neua. Mossèn Silví Saperes, el nostre propi senyor ecònom, us convida als putxinel·lis de Salom, a mirar i aprendre la bíblica i vera història de la bona reina Esther. Veniu, amb la quitxalla, vilatans, patricis, homes, dones compatricis! Les hores s'afeixuguen, hi ha molta calma a mar, xisclen pels rials les orenetes. On trobareu més divertiment i més amable aire, per un preu, diguem la suposició, quasi de franc? Promès, ho deixo al fibló de cada consciència: que la voluntat fixi l'entrada. Rotlleu-vos, doncs, a pler, entorn del petit teatre. Feu via, que ja el rei s’emprova la corona del seu càrrec, el gran rei, a Susa, lluny d'aquí, prop d'aquí, potser davant aquests mateixos nassos. Els ninots parlaran i ballaran, moguts per la misteriosa traça de l'Eleuteri, el fill de la Marieta, el noi de la casa del costat, que un dia s'escolarà, com sabeu, sense temps ni d'un badall, les cames ben tallades, arreplegat per una màquina. Però avui Salom li encarrega encara de comandar la bellugor dels seus titelles. Procureu de distreure-us una estona i oblidar-vos de tot el mal que ens ha de succeir. Després, quan el sol s'hagi post i l’Hereu Quiliè camini contra la fosca de Sinera amb la canya d'encendre els fanals, anireu xano-xano a sopar i a esperar la son i la gràcia d'un nou matí, per a qui arribi. I prego al selecte d'amainar gatzara, car la representació comença. Estàs a punt, rei de Pèrsia?

Salvador Espriu

Saturday, 2 November 2019

DAYS 19 & 20, 'LES ROQUES I EL MAR, EL BLAU'

Els orígens

"Tot plegat, el que veiem i el que se'ns amaga, va començar, si és que va començar, d’una manera molt confusa", va dir Arístocles al seu fill Euforió, prou jove per interessar-se encara per tota mena de coses i fenòmens. "El més gran dels poetes assegura que tots els déus varen néixer de l'Oceà i de la seva dona Tetis. Si això és encertat, el primer element fóra l'aigua, i mira, doncs, si som assenyats de ser pescadors. Hesíode, però, que no oblidem que era beoci, i a més pagès, i per torna capficat a pledejar contra un germà seu, esmenta el Caos abans de tot i l'imagina, sembla,com un espai il·limitat, obert i buit. Gea, la matèria terrestre, de sina fecunda, va sorgir després i, abans de prendre una més clara forma, qui sap si va emplenar la mencionada buidor i va ser alhora omplerta per ella. Incomodíssims, el Caos i Gea es barallaven sense pausa. El també primordial però més tardà Eros es va encarregar de bona fe del matrimoni, va dominar de moment, per persuasió, la doble violència, tan rude, amb la qual s'encarava i va procurar, en assuavir-la, de neutralitzar-la per sempre, amb savis consells. Del Caos, tal vegada quan era solitari, sortien l’Èrebos i la Nit, principis mascle i femella de la foscor. Eros va aconseguir amb mònita que les tenebres, ben avingudes i barrejades, engendressin, com per distret miracle, una parella lluminosa, l'Èter i Hèmera. De tota aquesta mescla i d'altres posteriors i sovint incestuoses, unes mescles que no entenc ni poc ni molt, va ser lentament creada, diuen, una munió d'altres divinitats. Per la meva pròpia reflexió he deduït, tanmateix, que la Moira, sorda, cega, inexorable i tranquil·la, va precedir el Caos i li va imposar la seva essència, que és la Llei. No hi ha res per damunt o al marge de la Llei i de les lleis, fixa-t'hi. Però definir-la i definir-les és un esforç tan per sobre de la neva raó, que la intel·ligència i la veu acaten i emmudeixen. Només t'afegiré, i no improviso el precepte, que tots som esclaus de la llei, perquè puguem ser lliures." I Arístocles, cloent de sobte la seva tan indocumentada, incoherent, embussada, embullada, dispersa i ximple peroració, es va quedar de seguida tan assossegat i quiet com la gallina després de pondre l’ou.

Salvador Espriu