Esdevindrà la tarda,
cérvol, mort amagada.
Or, pregonera llum
als palaus de l'aranya:
claror de sol ponent
a poc a poc filava.
El corn del caçador
em cerca per la llarga
ferida de la set
en el mirall de l’aigua.
Com els ulls de la nit
m’acollien, em saben!
Molt lentament el glaç
allunya les paraules.
Final del Laberint, Salvador Espriu
No comments:
Post a Comment