Guarda't les excuses per a un altre moment Posa't roba confortable i sabates resistents Perquè vénen temps de lluita i fas falta en el carrer El teu lloc està en les places amb la resta de la gent
I si no ens deixen somiar Mai no els deixarem dormir Ja saps que viure vol dir prendre partit
Pots anar calfant la gola, omplint d'oxigen els pulmons Entonant velles consignes, inventant noves cançons Fem volar deu mil banderes, pintem el cel de colors Som tantíssimes persones bategant amb un sol cor
I si no ens deixen somiar Mai no els deixarem dormir Ja saps que viure vol dir prendre partit I no ens quedarem parats Tenim dret a decidir I som lliures d'escriure el nostre destí
I si no ens deixen somiar Mai no els deixarem dormir Ja saps que viure vol dir prendre partit I no ens quedarem parats Tenim dret a decidir I som lliures d'escriure el nostre destí
I si no ens deixen somiar Mai no els deixarem dormir Ja saps que viure vol dir prendre partit
I si no ens deixen somiar Mai no els deixarem dormir Ja saps que viure vol dir prendre partit
Som el vent que sap canviar de direcció Som la llum que arriba sempre abans del tro Som la nit que balla totes les cançons Som el dia sempre que ix el sol
La mar salvant la vida La fulla que respira El riu que mai desborda La Lluna que enamora
La pluja que s'espera El cor que amb tu batega Que mai es torna pedra
Addictes a viure, al nostre somriure Serem invencibles Addictes a viure, al nostre somriure La història on escriure
I amb el puny ben alt Ens tindreu davant Llum en la foscor Combatent les pors que ens aneu sembrant Monstres del passat Gegants sense cap Amb el puny ben alt ens tindreu davant
Som la gent que vol aprendre dels colors Som silenci quan parlem d'amor Som (som) el Poble que no vol (vol) un tercer món Som fanàtics que sospiren per un món millor
La mar salvant la vida La fulla que respira El riu que mai desborda La Lluna que enamora
La pluja que s'espera El cor que amb tu batega Que mai es torna pedra
La mar salvant la vida La fulla que respira El riu que mai desborda La Lluna que enamora La pluja que s'espera La veu que els desespera
El cor que amb tu batega al ritme de la terra Addictes a viure Al nostre somriure Serem invencibles Addictes a viure Al nostre somriure La història on escriure
I amb el puny ben alt Ens tindreu davant Llum en la foscor Combatent les pors que ens aneu sembrant Monstres del passat Gegants sense cap Amb el puny ben alt ens tindreu davant
El cor que amb tu batega Que mai es torna pedra La veu que els desespera
El cor que amb tu batega Que mai es torna pedra La pluja que s'espera
I amb el puny ben alt Ens tindreu davant Llum en la foscor Combatent les pors que ens aneu sembrant Monstres del passat Gegants sense cap Amb el puny ben alt ens tindreu davant
Lladres que entreu per Almansa No sou lladres de saqueig Que ens poseu la cova en casa I des d'ella governeu
Governeu de lladrocini Rapinyeu governant Sou fartons de vida llarga Que mai voleu acabar
I el nostre plat cada dia Ens els torneu a llevar L'aparteu amb elegància Com si no tinguérem fam
I amb rabosera elegància Ens heu forçat a oblidar Que si sentim buit el ventre És per manca de menjar Que si sentim buit el ventre És per manca de menjar
No s'ensenya en les escoles Com van esclafar un país Perquè d'aquella sembrada Continuen collint fruits
Hi ha un licor en la resina Dels antics oliverars Que fa tendra la memòria I aclareix la veritat
Lladres que entreu per Almansa No sou lladres de saqueig Que ens poseu la cova en casa I des d'ella governeu Que ens poseu la cova en casa I des d'ella governeu
Governeu de lladrocini Rapinyeu governant Sou fartons de vida llarga Que mai voleu acabar
El sol que no surti avui I que tornin els estels Que jo t'he de mester a prop Per jugar amb els teus cabells Que jo t'he de mester a prop Per jugar amb els teus cabells
Si tu toques i jo cant Vol dir que mos entenem I tot el camí que feim Serà per anar endavant I tot el camí que feim Serà per anar endavant
A València hi ha un carrer Que té geranis i sombres Humitats i tenebror Saliva i enteniment Si voleu saber quin és El carrer de Cavallers Si voleu saber quin és El carrer de Cavallers
Tres portes tinc a ca meva Obertes a tots els vents La que està oberta per tu L'altra per la bona gent La tercera per la mort Que la tancarà el meu temps
Àngel caigut Principi del foc Magrana oberta Tot això ets tu per mi Jo n'estic certa Tot això ets tu per mi Jo n'estic certa
Adéu lluna de nit Adéu sol de migdia Adéu a tots els estels Qui me féreu companyia
Adéu als que heu escoltat La meva veu per amiga Jo he cantat en nom vostro La vostra veu és la mia Jo he cantat en nom vostro La vostra veu és la mia
Adéu lluna de nit Adéu sol de migdia
Adéu lluna de nit Adéu sol de migdia Adéu a tots els estels Qui me féreu companyia
Per totes les comarques de la muntanya va un fantasma passant, guardeu la palla. Trenta pobles n'hi havia amb les llars enceses, totes les va apagar, mengeu pa a seques. Tria dos o tres cases de les més bones, trenca totes les teules, cuideu les soques. Fa menjar a les rates per a que crien, les fica en les sabates de les fadrines. Duu corcons en el sac de la ruïna i els clava per les portes, maleït siga! Quin malefici! I no hi ha qui l'espante del seu ofici.
L'han vist fer les maletes del xavals joves fins pansir de desfici a les xicones. Tan de rebost el bort ha fet escórrer que ha muntat dalt del tren a tot un poble. És un fantasma vell i rovellat que arronsa el seu espectre en despoblat. Ai qui poguera trossejar-li el llençol a eixa quimera!
Francisco Pérez López entra en la fàbrica, l'expressió eixuta i freda tracta amb la màquina. Furga, fantasma, furga i cria enemics que et cous la trampa.
Per totes les comarques de la muntanya va un fantasma passant, guardeu la palla.
