Wednesday, 13 November 2024

DIA 16: 'UN EXÈRCIT'

Un exèrcit al costat d'un país sense fronteres,
molts soldats que jo he estimat són a les files primeres,
un exèrcit d'un país que té llum com a bandera,
és l'amor del seu encís, utopia presonera,
un exèrcit d'un país que té llum com a bandera.

Són arreu els núvols com trinxeres,
no se'ls veu i lluiten com a feres,
si s'abracen s'enamoren, el poder miren i passen.
El que fan és molt més que fer guerres,
van sembrant tresors d'amor per terra,
i somien, s'equivoquen, en l'amor trencat rumien.

Un exèrcit al costat que fa guerra a la guerra
i jo entre ells m'he iniciat a estimar aquesta terra,
un exèrcit ben armat de tristeses i de gestes
que està sembrant llibertats que són per l'amor grans festes,
un exèrcit ben armat de tristeses i de gestes.

Van morint quan mor una esperança,
van vivint la mort sense recança,
tots ells saben que a la vida sense somnis ells no hi caben.
Van ben sols i fràgils com onades,
tu que vols?, s'enfonsen a vegades,
és molt dura aquesta guerra per fer més neta la terra.

Un exèrcit al costat d'un país sense fronteres,
molts soldats que jo he estimat són a les files primeres.
Un exèrcit al costat, que fa guerra a la guerra
i jo entre ells m'he iniciat a estimar aquesta terra.


Un exèrcit al costat d'un país sense fronteres,
molts soldats que jo he estimat són a les files primeres,
un exèrcit d'un país que té llum com a bandera,
és l'amor del seu encís, utopia presonera,
un exèrcit d'un país que té llum com a bandera.

Albert Garcia

Tuesday, 12 November 2024

DIA 15: 'SOM'

Som la cançó que mai s'acaba,
som el combat contra l'oblit,
som la paraula silenciada,
som la revolta en un sol crit.

som l'espurna que encén la flama,
som la lluita que hem compartit,
som la pedra en la barricada,
som el poble per construir.

I quan la nit ens ve a buscar
som tot un món per estimar,
som una història per guanyar,
tot un futur per començar.

Som llàgrimes en la mirada,
som el coratge de seguir,
som la ferida mai tancada,
som la història que no han escrit.

Som l'arbre enmig de la tempesta,
som els estels que vam teixir,
som l'esperança i la tristesa,
som el poble per construir.

I quan la nit ens ve a buscar
som tot un mon per estimar,
som una història per guanyar,
tot un futur per començar.

Som llàgrimes en la mirada,
som el coratge de seguir,
som la ferida mai tancada,
som la història que no han escrit.

Obrint Pas

Monday, 11 November 2024

DIA 14: 'VIURE'

Guarda't les excuses per a un altre moment
Posa't roba confortable i sabates resistents
Perquè vénen temps de lluita i fas falta en el carrer
El teu lloc està en les places amb la resta de la gent

I si no ens deixen somiar
Mai no els deixarem dormir
Ja saps que viure vol dir prendre partit

Pots anar calfant la gola, omplint d'oxigen els pulmons
Entonant velles consignes, inventant noves cançons
Fem volar deu mil banderes, pintem el cel de colors
Som tantíssimes persones bategant amb un sol cor

I si no ens deixen somiar
Mai no els deixarem dormir
Ja saps que viure vol dir prendre partit
I no ens quedarem parats
Tenim dret a decidir
I som lliures d'escriure el nostre destí

I si no ens deixen somiar
Mai no els deixarem dormir
Ja saps que viure vol dir prendre partit
I no ens quedarem parats
Tenim dret a decidir
I som lliures d'escriure el nostre destí

I si no ens deixen somiar
Mai no els deixarem dormir
Ja saps que viure vol dir prendre partit

I si no ens deixen somiar
Mai no els deixarem dormir
Ja saps que viure vol dir prendre partit

Pau Alabajos

Sunday, 10 November 2024

DIA 13: 'PARAULES SILENCIADES'

Els teus ulls amb totes les mirades
Van cridant paraules silenciades
Emocions que ens poden fer reviure
Per aprendre què vol dir ser lliure

Canta amb mi i escolta
El ritme fet revolta i encetem un ball
Que espante tots els monstres
Són teus, són meus, són nostres, són com un mirall

El vent ix de la meua boca
Tot ho trastoca i trencarà el parany
Hissem les veles i fem via
Serà aquell dia, aquell que dure anys

Els teus ulls amb totes les mirades
Van cridant paraules silenciades
Emocions que ens poden fer reviure
Per aprendre què vol dir ser lliure

A dins teu hi ha una dona viva
La seua veu ressona, ella crida
Escolta't, mira't i somia
Ets el reflex d'aquesta melodia

A dins teu hi ha una dona viva
La seua veu ressona, ella crida
Escolta't, mira't i somia
Ets el reflex d'aquesta melodia

A dins teu, a dins teu
A dins teu, a dins teu
A dins teu hi ha una dona viva
Ets el reflex d'aquesta melodia

Han canviat entre elles
Escombres i varetes, venen cap a mi
Les fades i bruixes s'estimen
On les ombres s'afinen, els dic que sí

Els teus ulls amb totes les mirades
Van cridant paraules silenciades
Emocions que ens poden fer reviure
Per aprendre que vol dir ser lliure

Els teus ulls amb totes les mirades
Van cridant paraules silenciades
Emocions que ens poden fer reviure
Per aprendre que vol dir ser lliure

El Diluvi

Saturday, 9 November 2024

DIA 12: 'VA COM VA'

A tu t'emprenya molt, que jo et tingui mania
Va com va
A mi m'emprenya molt, que tu vagis fent cria
Va com va

A tu t'han dit preciós, a mi m'han dit, tu calla
Va com va
I jo no vull callar mentre tu tens la tralla
Va com va, va com va

A tu t'han dibuixat i jo trenque la ploma
Va com va
A mi m'han fet ple d'odi, a tu t'han fet de goma
Va com va

A tu t'han dat l'herència, a mi m'han dat la vida
Va com va
A mi em toca lluitar, a tu prendre la mida
Va com va, va com va

Si jo no tinc per mi, si tu no en tens mai prou
Va com va
I ets tu qui reps de mi, jo de tu cobre un sou
Va com va

Si jo ja m'he cansat d'anar vivint dient
El va com va
Pensa que sols diré fins que més no podré
Va com vull, com volem


Si jo ja m'he cansat d'anar vivint dient
El va com va
Pensa que sols diré fins que més no podré
Va com vull, com volem

Ovidi Montllor

Friday, 8 November 2024

DIA 11: 'ADDICTES A VIURE'

Som el vent que sap canviar de direcció
Som la llum que arriba sempre abans del tro
Som la nit que balla totes les cançons
Som el dia sempre que ix el sol

La mar salvant la vida
La fulla que respira
El riu que mai desborda
La Lluna que enamora

La pluja que s'espera
El cor que amb tu batega
Que mai es torna pedra

Addictes a viure, al nostre somriure
Serem invencibles
Addictes a viure, al nostre somriure
La història on escriure

I amb el puny ben alt
Ens tindreu davant
Llum en la foscor
Combatent les pors que ens aneu sembrant
Monstres del passat
Gegants sense cap
Amb el puny ben alt ens tindreu davant

Som la gent que vol aprendre dels colors
Som silenci quan parlem d'amor
Som (som) el Poble que no vol (vol) un tercer món
Som fanàtics que sospiren per un món millor

La mar salvant la vida
La fulla que respira
El riu que mai desborda
La Lluna que enamora

La pluja que s'espera
El cor que amb tu batega
Que mai es torna pedra

La mar salvant la vida
La fulla que respira
El riu que mai desborda
La Lluna que enamora
La pluja que s'espera
La veu que els desespera

El cor que amb tu batega al ritme de la terra
Addictes a viure
Al nostre somriure
Serem invencibles
Addictes a viure
Al nostre somriure
La història on escriure

I amb el puny ben alt
Ens tindreu davant
Llum en la foscor
Combatent les pors que ens aneu sembrant
Monstres del passat
Gegants sense cap
Amb el puny ben alt ens tindreu davant

El cor que amb tu batega
Que mai es torna pedra
La veu que els desespera

El cor que amb tu batega
Que mai es torna pedra
La pluja que s'espera


I amb el puny ben alt
Ens tindreu davant
Llum en la foscor
Combatent les pors que ens aneu sembrant
Monstres del passat
Gegants sense cap
Amb el puny ben alt ens tindreu davant

La Fúmiga

Thursday, 7 November 2024

DIA 10: 'LLADRES'

Lladres que entreu per Almansa
No sou lladres de saqueig
Que ens poseu la cova en casa
I des d'ella governeu

Governeu de lladrocini
Rapinyeu governant
Sou fartons de vida llarga
Que mai voleu acabar

I el nostre plat cada dia
Ens els torneu a llevar
L'aparteu amb elegància
Com si no tinguérem fam

I amb rabosera elegància
Ens heu forçat a oblidar
Que si sentim buit el ventre
És per manca de menjar
Que si sentim buit el ventre
És per manca de menjar

No s'ensenya en les escoles
Com van esclafar un país
Perquè d'aquella sembrada
Continuen collint fruits

Hi ha un licor en la resina
Dels antics oliverars
Que fa tendra la memòria
I aclareix la veritat

Lladres que entreu per Almansa
No sou lladres de saqueig
Que ens poseu la cova en casa
I des d'ella governeu
Que ens poseu la cova en casa
I des d'ella governeu


Governeu de lladrocini
Rapinyeu governant
Sou fartons de vida llarga
Que mai voleu acabar

Al Tall

Wednesday, 6 November 2024

DIA 9: 'LA FERA FEROTGE'

Per ordre de l'Alcalde
Es fa saber a tothom
Que una fera ferotge
Del parc s'escaparà

Es prega a les senyores
Compren força aliments
I no surten de casa
Fins que torne el "bon temps"

Tot el que tinga cotxe
Que fota el camp corrent
I se'n vaja a la platja
A la torre o als hotels

L'Alcalde s'encarrega
Fent ús dels seus poders
De la fera ferotge
Deixar-la sense dents

El que això no acompleixca
Que no es queixe després
Si per culpa la fera
Ell rep algun torment

Jo que no tinc ni casa
Ni cotxe, ni un carret
Em vaig trobar aquell dia
La fera en el carrer

Tremolant i mig mort
Ai Déu, redéu, la fera!
I en veure'm tan fotut
Em va dir molt planera

Xicot, per què tremoles?
Jo no te'n menjaré
I doncs, per què t'escapes
Del lloc que tens marcat?

Vull parlar amb l'Alcalde
I dir-li que tinc fam
Que la gàbia és petita
Jo necessite espai

Els guàrdies que la veuen
La volen atacar
La fera es defensa
No la deixen parlar

Com són molts i ella és sola
No pot i me l'estoven
I emprenyats per la feina
A la gàbia me la tornen

Per ordre de l'Alcalde
Es fa saber tothom
Que la fera ferotge
Ja no ens traurà la son

I gràcies a la força
No ha passat res de nou
Tot és normal i "maco"
I el poble resta en pau


I gràcies a la força
No ha passat res de nou
Tot és normal i "maco"
I el poble resta en pau

Ovidi Montllor

Tuesday, 5 November 2024

DIA 8: 'ALENAR'

El sol que no surti avui
I que tornin els estels
Que jo t'he de mester a prop
Per jugar amb els teus cabells
Que jo t'he de mester a prop
Per jugar amb els teus cabells

Si tu toques i jo cant
Vol dir que mos entenem
I tot el camí que feim
Serà per anar endavant
I tot el camí que feim
Serà per anar endavant

A València hi ha un carrer
Que té geranis i sombres
Humitats i tenebror
Saliva i enteniment
Si voleu saber quin és
El carrer de Cavallers
Si voleu saber quin és
El carrer de Cavallers

Tres portes tinc a ca meva
Obertes a tots els vents
La que està oberta per tu
L'altra per la bona gent
La tercera per la mort
Que la tancarà el meu temps

Àngel caigut
Principi del foc
Magrana oberta
Tot això ets tu per mi
Jo n'estic certa
Tot això ets tu per mi
Jo n'estic certa

Adéu lluna de nit
Adéu sol de migdia
Adéu a tots els estels
Qui me féreu companyia

Adéu als que heu escoltat
La meva veu per amiga
Jo he cantat en nom vostro
La vostra veu és la mia
Jo he cantat en nom vostro
La vostra veu és la mia

Adéu lluna de nit
Adéu sol de migdia


 Adéu lluna de nit
Adéu sol de migdia
Adéu a tots els estels
Qui me féreu companyia

Maria del Mar Bonet

Monday, 4 November 2024

DIA 7: 'HE MIRAT AQUESTA TERRA'

Quan la llum, pujadaDes del fons del marA llevant començaJust a tremolar
 He mirat aquesta terraHe mirat aquesta terra
 
Quan per la muntanya queTanca el ponentEl falcó s'enduiaLa claror del cel
 He mirat aquesta terraHe mirat aquesta terra
 
Mentre bleixa l'aireMalalt de la nitI boques de foscaFressen als camins
 He mirat aquesta terraHe mirat aquesta terra
 
Quan la pluja portaL'olor de la polsDe les fulles aspresDels llunyans alocs
 He mirat aquesta terraHe mirat aquesta terra
 
Quan el vent es parlaEn la solitudDels meus morts que riuenD'estar sempre junts
 He mirat aquesta terraHe mirat aquesta terra
 
Mentre m'envelleixoEn el llarg esforçDe passar la rella damunt els records
 He mirat aquesta terraHe mirat aquesta terra
 
Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit campL'ample silenci que estenen els grills
 He mirat aquesta terraHe mirat aquesta terra
 
Mentre comprenienSavis dits de cecCom l'hivern despullaLa son dels sarments
 He mirat aquesta terraHe mirat aquesta terra
 
Quan la desbocada força dels cavallsDe l'aiguat de sobte baixa pels rials
 He mirat aquesta terraHe mirat aquesta terra
 
 
Quan la desbocada força dels cavallsDe l'aiguat de sobte baixa pels rials
 He mirat aquesta terraHe mirat aquesta terra
 
Salvador Espriu

Sunday, 3 November 2024

DIA 6: 'EL FANTASMA'

Per totes les comarques de la muntanya
va un fantasma passant,
guardeu la palla.
Trenta pobles n'hi havia amb les llars enceses,
totes les va apagar,
mengeu pa a seques.
Tria dos o tres cases de les més bones,
trenca totes les teules,
cuideu les soques.
Fa menjar a les rates per a que crien,
les fica en les sabates
de les fadrines.
Duu corcons en el sac de la ruïna
i els clava per les portes,
maleït siga!
Quin malefici!
I no hi ha qui l'espante
del seu ofici.

L'han vist fer les maletes del xavals joves
fins pansir de desfici
a les xicones.
Tan de rebost el bort ha fet escórrer
que ha muntat dalt del tren
a tot un poble.
És un fantasma vell i rovellat
que arronsa el seu espectre
en despoblat.
Ai qui poguera
trossejar-li el llençol
a eixa quimera!

Francisco Pérez López entra en la fàbrica,
l'expressió eixuta i freda
tracta amb la màquina.
Furga, fantasma,
furga i cria enemics
que et cous la trampa.


 Per totes les comarques de la muntanya
va un fantasma passant,
guardeu la palla.

Al Tall

Saturday, 2 November 2024

DIA 5: 'LA VIDA SENSE TU'

La vida és un matí de cada dia
Quan et passava a recollir
Una caputxa negra, texans amples
Un mural descolorit

La vida és una classe a Filologia
On agitàvem el demà
Un sol roig colant-se a l'assemblea
Apunts bruts, cabells daurats

La vida és un dijous que acabaria
Al teu pis d'estudiants
Quatre espelmes grogues a la cuina
Ombres nues, plats trencats

La vida és un cel blau cap al migdia
Quan pujàvem al terrat
Una cançò d'Extremo, roba estesa
València entre llençols blancs

La vida és tancar els ulls, tornar a riure
Cridar al vent, sentir-nos lliures

La vida és desitjar tornar a nàixer
Córrer tot sol, sentir-te créixer

La vida és el fred tallant les cares
I una llàgrima incendiant les galtes

La vida és entendre que he d'aprendre
Aprendre a viure

La vida sense tu

La vida és mossegar la fruita dolça
A les escales de Mercat Central
Pujar per Cavallers fins la Valldigna
Fumar oblits, cantar a crits

La vida és una casa enderrocada
Creuant les Torres de Serrans
"Amor, humor, respecte" a la façana
Foc i metralla a les nostres mans

 La vida és agafar el primer tramvia
Del Pont de Fusta al Cabanyal
Una ciutat taronja a les finestres
Un món en guerra als ulls cansats

La vida és una barca abandonada
Que vam trobar davant del mar
Sentir-nos com dos nàufrags a la platja
L'últim cop que em vas besar

la vida és tancar els ulls, tornar a riure
Cridar al vent, sentir-nos lliures

La vida és desitjar tornar a nàixer
Córrer tot sol, sentir-te créixer

La vida és el fred tallant les cares
I una llàgrima incendiant les galtes

La vida és entendre que he d'aprendre
Aprendre a viure

La vida és tancar els ulls, tornar a riure
Cridar al vent, sentir-nos lliures

La vida és desitjar tornar a nàixer
Córrer tot sol, sentir-te créixer

La vida és el fred tallant les cares
I una llàgrima incendiant les galtes

La vida és entendre que he d'aprendre
Aprendre a viure

La vida sense tu
La vida sense tu
La vida sense tu
La vida sense tu

La vida

La vida és el fred tallant les cares
I una llàgrima incendiant les galtes

Obrint Pas

Friday, 1 November 2024

DIA 4: 'LA MUIXERANGA'

Res no uneix tant com una bestiesa compartida.

Joan Fuster