DE SER I SER DEL TOT, PLENAMENT: UN INSTINT DE PÀTRIA

No puc dir el teu nom.
O el dic negligentment.
No puc dir el teu nom.

Certs dies, certes nits, em passen certes coses.
Tinc el desig de tu.
Esdevens, aleshores, la meua sola pàtria.

No puc dir el teu nom.
Esvelta, tendra, càlida.
Terriblement esvelta, dempeus, com una pàtria.

No puc dir el teu nom.
Car, si el dic, l'he de dir amb una certa negligència.

No puc dir el teu nom.
No és un desig tan sols sexual, conjugal.
És el desig del riu, i el llençol, i la brossa.
És un instint de pàtria.
És el desig de l'arbre, i del cel, i del cànter, i el pitxer, i l'argila.

De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.
I una pàtria lliure, i lluminosa, i alta.

I cannot say your name.

Or I say it carelessly.

I cannot say your name.

On certain days, certain nights, certain things happen to me.

I desire you.

You become, then, my only homeland.

I cannot say your name.

Slender, tender, warm.

Terribly slender, standing tall, like a homeland.

I cannot say your name.

For if I say it, I must say it with a certain carelessness.

I cannot say your name.

It is not merely a sexual or conjugal desire.

It is the desire of the river, and the sheet, and the brushwood.

It is an instinct for a homeland.

It is the desire of the tree, and the sky, and the water jar, and the pitcher, and the clay.

To be, and to be wholly, fully: to have a homeland.

And a homeland free, and luminous, and lofty.

More information: UNIR

De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.
I una pàtria lliure, i lluminosa, i alta.

To be, and to be wholly, fully: to have a homeland.
And a homeland free, and luminous, and lofty.

Vicent Andrés Esteller