Assumiràs la
veu d'un poble
I serà la veu del teu poble
I seràs, per a sempre, poble
I patiràs i esperaràs
I aniràs sempre entre la pols
Et seguirà una polseguera
I tindràs fam i
tindràs sed
No podràs escriure els poemes
I callaràs tota la nit
Mentre dormen les tues gents
I tu sols estaràs despert
I tu estaràs despert per tots
No t'han parit
per a dormir
Et pariren per a vetlar
En la llarga nit del teu poble
Tu seràs la
paraula viva
La paraula viva i amarga
Ja no existiran les paraules
Sinó l'home assumint la pena
Del seu poble, i és un silenci
Deixaràs de
comptar les sil·labes
De fer-te el nus de la corbata
Seràs un poble, caminant
Entre una amarga polseguera
Vida amunt i nacions amunt
Una enaltida condició
No tot serà,
però, silenci
Car diràs la paraula justa
La diràs en el moment just
No diràs la teua paraula
Amb voluntat d'antologia
Car la diràs
honestament
Iradament, sense pensar
En ninguna posteritat
Com no sia la del teu poble
Potser et maten
o potser
Se'n riguen, potser et delaten
Tot això són banalitats
Allò que val és la consciència
De no ser res sinó s'és poble
Vicent Andrés Estellés
John Lewis
No comments:
Post a Comment