DIA 29: 'CARRER DE L'AMARGURA'

Deixa València a juliol, puta vida
Últim examen, primer raig de sol
Porta les mans arrapaes de fer extres
Tot el dolor de la vinya al renyons

Creua la pista de Silla a migdia
Sona l'herència, li cau la suor
Mira l'arròs, la ribera que brilla
Tira per dins, Alacant interior

Ix d'Alacant cara amunt la Mariola
Va i torna al poble a diari, no pot
Amb el lloguer i amb el curro ella sola
Cuina el sopar de sa mare, no vol

Que ningú sapia què cobra per hora
Condescendències les justes, amor
Tot el que té pel seu fill que diu hola
Des del seu ventre, batega el seu cor

Però el rellotge s'atura allà dalt
I es mesclen la locura, la mort i el carnaval

I arriben festes de nou
I allò que cou ja no cura
I el poble sopa al carrer
Al teu carrer, carrer de l'amargura

Mira el paissatge, el iaio a la plaça
Penjen les llums i les flors del balcó
No pot anar al casal, ni de caça
I les olives li donen pa' poc

Enguany la orquesta està enfront de casa
Música i festa, la dansa, el bastó
A estes altures, i faça el que faça
Ja va per dins tota la processó

Però el rellotge s'atura allà dalt
I es mesclen la locura, la mort i el carnaval

I arriben festes de nou
I allò que cou ja no cura
I el poble sopa al carrer
Al teu carrer, carrer de l'amargura

I arriben festes de nou
I allò que cou ja no cura
I el poble sopa al carrer
Al teu carrer, carrer de l'amargura

Però el rellotge s'atura allà dalt
I una altra criatura comença una aventura
I el iaio sap que s'acosta el final
I es mesclen la locura, la mort i el carnaval

I arriben festes de nou
I allò que cou ja no cura
I el poble sopa al carrer
Al teu carrer, carrer de l'amargura

I arriben festes de nou
I allò que cou ja no cura
I el poble sopa al carrer
Al teu carrer, carrer de l'amargura

Zoo

DIA 24: 'AVANT'

Un senyor que s'oxida al sofà
Una ment que no troba la boca
Una vida que no sap parlar
Un profeta més de la derrota
Un patriota de la soledat
De deixar-se dur, una mascota
Un imbècil amb autoritat
Un sacríleg de la integritat
Cauen les filles anònimes: mort natural
Fallen les forces, clima hivernal
Tristes i anades, quina postal
Lluny de les llums, dels pedestals
Sense homenatges ni flors en corones
Com si sols foren persones normals
Com si en un món de misèria i dе runes
Fora bonic oblidar, i

S'ha intoxicat la mollera
S'han oblidat d'estimar
Dе vore tan gran la bandera
La vista es comença a cansar
S'ha intoxicat la mollera
S'han oblidat d'estimar
I ara respirar és una quimera

Però estaran
Les nostres sempre estaran
Com pedra dins la sabata
Com la palmera que aguanta l'huracà
I allà estaran
Fent burla i fent sacrilegi
Per sempre bruixa i heretge
Sempre a la contra i avant

Pregueu-li a l'amo que entenga la joventut
Que se'ls perdone este suïcidi prematur
La seua sort no és vostra, però l’enterro costa
I els han cobrat la medicina i el taüt
Cauen herois baix el pes de la fe en la divisa
Orfes d'amor omplin la misa
Ixen les hordes de les cavernes
Guarden la merda baix la catifa
I, com sempre, pagues tu la seua festa
El resultat era un, la jugada era perfecta

S'ha intoxicat la mollera
S'han oblidat d'estimar
De vore tan gran la bandera
La vista es comença a cansar
S'ha intoxicat la mollera
S'han oblidat d'estimar
I ara respirar és una quimera

Però estaran
Les nostres sempre estaran
Com pedra dins la sabata
Com la palmera que aguanta l'huracà
I allà estaran
Fent burla i fent sacrilegi
Per sempre bruixa i heretge
Sempre a la contra i avant

Però estaran
Les nostres sempre estaran
Com pedra dins la sabata
Com la palmera que aguanta l'huracà
I allà estaran
Fent burla i fent sacrilegi
Per sempre bruixa i heretge
Sempre a la contra i avant

DIA 22: 'CORREFOC'

Hi ha paraules orfes de diners, hi ha discursos buits
I hi ha silencis suggerents
Conversacions que amaguen secrets
Hi ha birra en la taula, hi ha discussions càlides, delers

Hi ha senyors de tratge i vida allada, casa murallada
Creadors de ruïna acumulada
Hi ha monstres que enganyen a la gent, a la nostra gent
Hi ha derrotes d'última jugada

Tants anhels que es queden en anhels, frustració allargada
Maten l'esperança de l'obrer
El cor en què gire la balança, el cap als quefers
Por i confiança, penes i plaers

I una batalla perduda des de temps immemorials
Una ràbia irracional, un voler fer el que cal
Una mà germana, un abraç sincer
El poble mana, i canta convençut el que sent i diu

En la meua boca un correfoc
En la teua orella una verbena
Si la cançó mata la pena
Som emissaris de la mort

En la meua boca un correfoc
En la teua orella una verbena
Si la cançó mata la pena
Som emissaris de la mort

Hi ha una verbena a la meua boca, i la vam fer junts
S'està fent de dia, glops i fum
Retrasant la fi, demanen vi i volen quedar-se
Jugar, follar i revolcar-se, allà cadascú

Que isquen al pati, que el temps dilate, que traguen pit
Moren la llei, la norma i els estereotips
Moren el càlcul i cotilles parlanxins
Matem també a eixe fatxa que portem endins

I una foguera que incinere, i que deixe enrere
Traumes i obscuritat, que depure que allibere
Que creme la crueltat, l'avarícia i l'estafa
Que compartim el pa, l'aigua i les cases

Vam cultivar un verger al desert
T'hem descobert un oasi
Tota una vida fugint-li al present
De tots els focs farem brases

En la meua boca un correfoc
En la teua orella una verbena
Si la cançó mata la pena
Som emissaris de la mort

En la meua boca un correfoc
En la teua orella una verbena
Si la cançó mata la pena
Som emissaris de la mort

En la meua boca un correfoc
En la teua orella una verbena
Si la cançó mata la pena
Som emissaris de la mort

Ni furtant-nos els somnis
Ni cremant la trinxera
Ni amb la llei, ni el tricorni
Ni amb presons ni cavernes
Callaran a la fera

Ni furtant-nos els somnis
Ni cremant la trinxera
Ni amb la llei, ni el tricorni
Ni amb presons ni cavernes
Callaran a la fera

Ni furtant-nos els somnis
Ni furtant-nos els somnis
Ni cremant la trinxera
Ni cremant la trinxera
Ni amb la llei, ni el tricorni
Ni amb presons ni cavernes
Callaran a la fera
Callaran a la fera

Ni furtant-nos els somnis
Ni cremant la trinxera
Ni cremant la trinxera
Ni amb la llei, ni el tricorni
Ni amb presons ni cavernes
Callaran a la fera
Callaran a la fera

Zoo