DIA 7: 'HE MIRAT AQUESTA TERRA'

Quan la llum, pujada
Des del fons del mar
A llevant comença
Just a tremolar

 
He mirat aquesta terra
He mirat aquesta terra

 

Quan per la muntanya que
Tanca el ponent
El falcó s'enduia
La claror del cel

 
He mirat aquesta terra
He mirat aquesta terra

 

Mentre bleixa l'aire
Malalt de la nit
I boques de fosca
Fressen als camins

 
He mirat aquesta terra
He mirat aquesta terra

 

Quan la pluja porta
L'olor de la pols
De les fulles aspres
Dels llunyans alocs

 
He mirat aquesta terra
He mirat aquesta terra

 

Quan el vent es parla
En la solitud
Dels meus morts que riuen
D'estar sempre junts

 
He mirat aquesta terra
He mirat aquesta terra

 

Mentre m'envelleixo
En el llarg esforç
De passar la rella damunt els records

 
He mirat aquesta terra
He mirat aquesta terra

 

Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit camp
L'ample silenci que estenen els grills

 
He mirat aquesta terra
He mirat aquesta terra

 

Mentre comprenien
Savis dits de cec
Com l'hivern despulla
La son dels sarments

 
He mirat aquesta terra
He mirat aquesta terra

 

Quan la desbocada força dels cavalls
De l'aiguat de sobte baixa pels rials

 
He mirat aquesta terra
He mirat aquesta terra

 

 

Quan la desbocada força dels cavalls
De l'aiguat de sobte baixa pels rials

 
He mirat aquesta terra
He mirat aquesta terra

 

Salvador Espriu

... AND DAYS 29 & 30, 'HE MIRAT AQUESTA TERRA'

 XXIV

Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta l'olor de la pols
de les fulles aspres dels llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d'estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre m'envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit
camp l'ample silenci que estenen els grills,
 he mirat aquesta terra,
 he mirat aquesta terra.

Mentre comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
 he mirat aquesta terra.

Quan la desbocada força dels cavalls
de l'aiguat de sobte baixa pels rials,
 he mirat aquesta terra,
 he mirat aquesta terra.

Salvador Espriu

Indesinenter...