Dóna comba bomba Quan ix als diaris Notícia i primícia són sinònims rei Heu aconseguit sense massa esforç Enganyar a molta gent Furgaré on no toca i no aniré a l'infern.
Dóna comba bomba Quan ix a la tele. Notícia i escàndol esdevenen dogma, rei. El perquè es confon I la balança cau perquè no suporta el pes. Furgaré on no toca i no aniré a l'infern.
Riures de la realitat I contar-la fent com fan. Blanc o negre, roig o verd Que plore la veritat I ara endevina: Qui és eixe que amagava Bragues als calaixos? Què trista pot ser la glòria!
No els preocupa l'equilibri Són els amos del trapezi Són capaços de fer-nos creure Falsos absurds, Callen els muts. No els preocupa l'equilibri Són els amos del trapezi Són capaços de fer-nos creure Falsos i absurds, Llei de l'embut, Amagueu-se venen dispostos Les riallades són massa fortes. El ridícul una ganyota Que ells la fan molt bé.
Y sigue siendo necesaria la respuesta colectiva, Entre valles de lamentos y montañas malheridas, No apagará nuestra llama ese viento. Aunque nos falte el aliento y no se cierre la herida, Y hay una gossa que ladra rabiosa y que ruge Grandiosa una revolución, No nos afecta tu veneno, que no, y tus jaulas Sirven de poco si nos queda el habla.
Que la tele és un circ i el món una estratègia. Sólo es tablero de la guerra. Confonen les paraules i amaguen l'evidència.
Hay tanta cabecita enferma Tiembla, que empuñaremos de nuevo las piedras, Retumbaremos por toda la tierra, Nuevas raíces despiertan.
No els preocupa l'equilibri Són els amos del trapezi Són capaços de fer-nos creure Falsos absurds, Callen els muts. No els preocupa l'equilibri Són els amos del trapezi Són capaços de fer-nos creure Falsos i absurds, Llei de l'embut.
La història d'una gossa faenera Que es va fer una pastera I amb la lluna guerrillera Se'n va anar mar endins, tot mar endins.
Camina cada dia i vigila I fuig de la guàrdia que et jugues la vida Camina entre preguntes i perquès Qui va a garrotades continuant la partida
Camina que no és qüestió de sort I corre abans que arribe la mort Camina que no es qüestió de sort Colpeja fort!
Respira entre canuts de matinada Diuen que és el dimoni, el paradigma del odi I obri una altra porta a la batalla Obrí la veda als seus somnis, que el temps s'acaba
I abans de què rebente tot, Se sent la veu del nostre tronc I abans de què rebente tot Farem saó!
Conta-la, la meua història, la meua història, la meua Història! Per un sender, recordant cada pedra, Recordant aquells temps, Tota la nit sencera Per un sender, l'únic camí que ens queda Caminarem just per l'última carretera.
I xafarem més fort, Quan trepitgem l'escòria Este és el nostre esport, Esta és la nostra història I cantarem més fort i amb molta més eufòria Farem vibrar el món amb nostra ràbia
I dansarem, tota la nit sencera Som viatgers del temps, per aquesta vorera.
Conta-la, la meua història, la meua història, la meua Història!
Dóna comba bomba Quan ix als diaris Notícia i primícia són sinònims rei Heu aconseguit sense massa esforç Enganyar a molta gent Furgaré on no toca i no aniré a l'infern.
Un senyor que s'oxida al sofà Una ment que no troba la boca Una vida que no sap parlar Un profeta més de la derrota Un patriota de la soledat De deixar-se dur, una mascota Un imbècil amb autoritat Un sacríleg de la integritat Cauen les filles anònimes: mort natural Fallen les forces, clima hivernal Tristes i anades, quina postal Lluny de les llums, dels pedestals Sense homenatges ni flors en corones Com si sols foren persones normals Com si en un món de misèria i dе runes Fora bonic oblidar, i
S'ha intoxicat la mollera S'han oblidat d'estimar Dе vore tan gran la bandera La vista es comença a cansar S'ha intoxicat la mollera S'han oblidat d'estimar I ara respirar és una quimera
Però estaran Les nostres sempre estaran Com pedra dins la sabata Com la palmera que aguanta l'huracà I allà estaran Fent burla i fent sacrilegi Per sempre bruixa i heretge Sempre a la contra i avant
Pregueu-li a l'amo que entenga la joventut Que se'ls perdone este suïcidi prematur La seua sort no és vostra, però l’enterro costa I els han cobrat la medicina i el taüt Cauen herois baix el pes de la fe en la divisa Orfes d'amor omplin la misa Ixen les hordes de les cavernes Guarden la merda baix la catifa I, com sempre, pagues tu la seua festa El resultat era un, la jugada era perfecta
S'ha intoxicat la mollera S'han oblidat d'estimar De vore tan gran la bandera La vista es comença a cansar S'ha intoxicat la mollera S'han oblidat d'estimar I ara respirar és una quimera
Però estaran Les nostres sempre estaran Com pedra dins la sabata Com la palmera que aguanta l'huracà I allà estaran Fent burla i fent sacrilegi Per sempre bruixa i heretge Sempre a la contra i avant
Però estaran Les nostres sempre estaran Com pedra dins la sabata Com la palmera que aguanta l'huracà I allà estaran Fent burla i fent sacrilegi Per sempre bruixa i heretge Sempre a la contra i avant
Hi ha paraules orfes de diners, hi ha discursos buits I hi ha silencis suggerents Conversacions que amaguen secrets Hi ha birra en la taula, hi ha discussions càlides, delers
Hi ha senyors de tratge i vida allada, casa murallada Creadors de ruïna acumulada Hi ha monstres que enganyen a la gent, a la nostra gent Hi ha derrotes d'última jugada
Tants anhels que es queden en anhels, frustració allargada Maten l'esperança de l'obrer El cor en què gire la balança, el cap als quefers Por i confiança, penes i plaers
I una batalla perduda des de temps immemorials Una ràbia irracional, un voler fer el que cal Una mà germana, un abraç sincer El poble mana, i canta convençut el que sent i diu
En la meua boca un correfoc En la teua orella una verbena Si la cançó mata la pena Som emissaris de la mort
En la meua boca un correfoc En la teua orella una verbena Si la cançó mata la pena Som emissaris de la mort
Hi ha una verbena a la meua boca, i la vam fer junts S'està fent de dia, glops i fum Retrasant la fi, demanen vi i volen quedar-se Jugar, follar i revolcar-se, allà cadascú
Que isquen al pati, que el temps dilate, que traguen pit Moren la llei, la norma i els estereotips Moren el càlcul i cotilles parlanxins Matem també a eixe fatxa que portem endins
I una foguera que incinere, i que deixe enrere Traumes i obscuritat, que depure que allibere Que creme la crueltat, l'avarícia i l'estafa Que compartim el pa, l'aigua i les cases
Vam cultivar un verger al desert T'hem descobert un oasi Tota una vida fugint-li al present De tots els focs farem brases
En la meua boca un correfoc En la teua orella una verbena Si la cançó mata la pena Som emissaris de la mort
En la meua boca un correfoc En la teua orella una verbena Si la cançó mata la pena Som emissaris de la mort
En la meua boca un correfoc En la teua orella una verbena Si la cançó mata la pena Som emissaris de la mort
Ni furtant-nos els somnis Ni cremant la trinxera Ni amb la llei, ni el tricorni Ni amb presons ni cavernes Callaran a la fera
Ni furtant-nos els somnis Ni cremant la trinxera Ni amb la llei, ni el tricorni Ni amb presons ni cavernes Callaran a la fera
Ni furtant-nos els somnis Ni furtant-nos els somnis Ni cremant la trinxera Ni cremant la trinxera Ni amb la llei, ni el tricorni Ni amb presons ni cavernes Callaran a la fera Callaran a la fera
Ni furtant-nos els somnis Ni cremant la trinxera Ni cremant la trinxera Ni amb la llei, ni el tricorni Ni amb presons ni cavernes Callaran a la fera Callaran a la fera
S'acosta segura la pols Ocupa els carrers i s'eleva I puja terrats i balcons I es fa més gran la polseguera
Tempesta covada pel temps En dies de calor i d'espera Poder desbocat d'un present Que a les fosques encara batega
La polseguera va creixent Va creixent la polseguera La pedra contra el mur I el mur contra la carn Eixam de crits, martell de seda
La polseguera va creixent Va creixent la polseguera Sagetes de foc que apunten al sol La vida és una merda Ja ve la polseguera No hi ha una altra manera
Tragèdia cantada pel vent Plorada per boscos de cendra Les llàgrimes pugen al cel I es fa més gran la polseguera La guerra dels quatre elements La pluja de foc en la terra Per l'aire s'escolta una veu Que desperta l'instint de la fera
La polseguera va creixent Va creixent la polseguera La pedra contra el mur I el mur contra la carn Eixam de crits, martell de seda
La polseguera va creixent Va creixent la polseguera
Sagetes de foc que apunten al sol La vida és una merda No hi ha una altra manera Ja ve la polseguera
La polseguera Ale, ale, ale La polseguera Vas fugint i així no podràs I se t'oblida Quin és el preu que hem de pagar Limita, limita, limitant les veus Provoca, provoca, provocant el caos Homes que demanen menjar dones que demanen menjar Limita, limita, limitant les veus Provoca, provoca, provocant el caos La mentida no mata la fam
L'apatia no apaga la fam La polseguera va creixent Va creixent la polseguera La pedra contra el mur I el mur contra la carn Eixam de crits, martell de seda
La polseguera va creixent Va creixent la polseguera Sagetes de foc que apunten al sol La vida és una merda No hi ha una altra manera Ja ve la polseguera S'escampa! La polseguera Que va creixent la polseguera Que s'espampe la pols (la polseguera) Que s'esmape la pols de la terra Que s'escampe la pols de la terra pels pobles
La pedra contra el mur, el mur contra la pedra Ai ai ah Ai ai ah Que s'espampe la pols Que s'esmape la pols de la terra Que s'escampe la pols de la terra pels pobles
S'acosta segura la pols Ocupa els carrers i s'eleva I puja terrats i balcons I es fa més gran la polseguera
… Ja podeu amagar els trastos al corral Quinqués i lamparilles, llanternes i fanals; La llum la fa molt clara, més clara no pot ser: Llumena tot el poble i atrau al foraster.
… Que vinga, que vinga, que vinga la llum Abans que el petroli mos òmpliga de fum; Les bigues són plantades i la llum ja vindrà, Perquè les xiques guapes es miren la cara.
… Ja se'n podeu anar a on siga a protestar, Que la llum no ha vingut i crec que mai vindrà: Els xavos que hi havien pa fer l'allumenament Se'ls ha gastat l'alcalde en dones i demés
… Que vinga, que vinga, que vinga la llum I que al senyor alcalde li peguen en lo cul; Les bigues són plantades i la llum ja vindrà, I que el senyor alcalde se'n vaja a Panamà.
… Que vinga, que vinga, que vinga la llum I que al senyor alcalde li peguen en lo cul; Les bigues són plantades i la llum ja vindrà, I que el senyor alcalde se'n vaja a Panamà. I que el senyor alcalde se'n vaja a Panamà.
Ple està el camí de solitud Entre els barrancs d'albades tristes Allà on la nit canta als estels Versos robats del teu somriure
Davant del mar et vas deixar Penes de sal i un trist esguard Seguint els fars dels horitzons Vas navegant perdut Perseguint el teu rumb
Vas navegant perdut
Una nit més t'he navegat Entre els barrancs d'albades tristes Allà on el mar escriu al fang Cartes d'amor en versos lliures
A la vall blanca em vaig deixar Fermes arrels i un trist record Sembrant la terra amb les cançons Vaig caminar perdut Perseguint el meu rumb
Vaig caminar perdut
I aquesta nit la soledat Del vell camí ens ha retrobat Collint els fruits de les cançons Hem cantat junts al vent Que assola el nostre món
Hem cantat junts al vent
Sempre venies darrere Sempre venies darrere A que t'ensenyara cançons I ara que en saps de boniques T'amagues pels carrerons...
Sempre venies darrere I aquesta nit la soledat Del vell camí ens ha retrobat Collint els fruits de les cançons Hem cantat junts al vent Que assola el nostre món...
Hem cantat junts al vent Que assola el nostre món
Hem cantat junts al vent
Una nit més t'he navegat Entre els barrancs d'albades tristes Allà on el mar escriu al fang Cartes d'amor en versos lliures
Un exèrcit al costat d'un país sense fronteres, molts soldats que jo he estimat són a les files primeres, un exèrcit d'un país que té llum com a bandera, és l'amor del seu encís, utopia presonera, un exèrcit d'un país que té llum com a bandera.
Són arreu els núvols com trinxeres, no se'ls veu i lluiten com a feres, si s'abracen s'enamoren, el poder miren i passen. El que fan és molt més que fer guerres, van sembrant tresors d'amor per terra, i somien, s'equivoquen, en l'amor trencat rumien.
Un exèrcit al costat que fa guerra a la guerra i jo entre ells m'he iniciat a estimar aquesta terra, un exèrcit ben armat de tristeses i de gestes que està sembrant llibertats que són per l'amor grans festes, un exèrcit ben armat de tristeses i de gestes.
Van morint quan mor una esperança, van vivint la mort sense recança, tots ells saben que a la vida sense somnis ells no hi caben. Van ben sols i fràgils com onades, tu que vols?, s'enfonsen a vegades, és molt dura aquesta guerra per fer més neta la terra.
Un exèrcit al costat d'un país sense fronteres, molts soldats que jo he estimat són a les files primeres. Un exèrcit al costat, que fa guerra a la guerra i jo entre ells m'he iniciat a estimar aquesta terra.
Un exèrcit al costat d'un país sense fronteres, molts soldats que jo he estimat són a les files primeres, un exèrcit d'un país que té llum com a bandera, és l'amor del seu encís, utopia presonera, un exèrcit d'un país que té llum com a bandera.
Guarda't les excuses per a un altre moment Posa't roba confortable i sabates resistents Perquè vénen temps de lluita i fas falta en el carrer El teu lloc està en les places amb la resta de la gent
I si no ens deixen somiar Mai no els deixarem dormir Ja saps que viure vol dir prendre partit
Pots anar calfant la gola, omplint d'oxigen els pulmons Entonant velles consignes, inventant noves cançons Fem volar deu mil banderes, pintem el cel de colors Som tantíssimes persones bategant amb un sol cor
I si no ens deixen somiar Mai no els deixarem dormir Ja saps que viure vol dir prendre partit I no ens quedarem parats Tenim dret a decidir I som lliures d'escriure el nostre destí
I si no ens deixen somiar Mai no els deixarem dormir Ja saps que viure vol dir prendre partit I no ens quedarem parats Tenim dret a decidir I som lliures d'escriure el nostre destí
I si no ens deixen somiar Mai no els deixarem dormir Ja saps que viure vol dir prendre partit
I si no ens deixen somiar Mai no els deixarem dormir Ja saps que viure vol dir prendre partit
Som el vent que sap canviar de direcció Som la llum que arriba sempre abans del tro Som la nit que balla totes les cançons Som el dia sempre que ix el sol
La mar salvant la vida La fulla que respira El riu que mai desborda La Lluna que enamora
La pluja que s'espera El cor que amb tu batega Que mai es torna pedra
Addictes a viure, al nostre somriure Serem invencibles Addictes a viure, al nostre somriure La història on escriure
I amb el puny ben alt Ens tindreu davant Llum en la foscor Combatent les pors que ens aneu sembrant Monstres del passat Gegants sense cap Amb el puny ben alt ens tindreu davant
Som la gent que vol aprendre dels colors Som silenci quan parlem d'amor Som (som) el Poble que no vol (vol) un tercer món Som fanàtics que sospiren per un món millor
La mar salvant la vida La fulla que respira El riu que mai desborda La Lluna que enamora
La pluja que s'espera El cor que amb tu batega Que mai es torna pedra
La mar salvant la vida La fulla que respira El riu que mai desborda La Lluna que enamora La pluja que s'espera La veu que els desespera
El cor que amb tu batega al ritme de la terra Addictes a viure Al nostre somriure Serem invencibles Addictes a viure Al nostre somriure La història on escriure
I amb el puny ben alt Ens tindreu davant Llum en la foscor Combatent les pors que ens aneu sembrant Monstres del passat Gegants sense cap Amb el puny ben alt ens tindreu davant
El cor que amb tu batega Que mai es torna pedra La veu que els desespera
El cor que amb tu batega Que mai es torna pedra La pluja que s'espera
I amb el puny ben alt Ens tindreu davant Llum en la foscor Combatent les pors que ens aneu sembrant Monstres del passat Gegants sense cap Amb el puny ben alt ens tindreu davant
Lladres que entreu per Almansa No sou lladres de saqueig Que ens poseu la cova en casa I des d'ella governeu
Governeu de lladrocini Rapinyeu governant Sou fartons de vida llarga Que mai voleu acabar
I el nostre plat cada dia Ens els torneu a llevar L'aparteu amb elegància Com si no tinguérem fam
I amb rabosera elegància Ens heu forçat a oblidar Que si sentim buit el ventre És per manca de menjar Que si sentim buit el ventre És per manca de menjar
No s'ensenya en les escoles Com van esclafar un país Perquè d'aquella sembrada Continuen collint fruits
Hi ha un licor en la resina Dels antics oliverars Que fa tendra la memòria I aclareix la veritat
Lladres que entreu per Almansa No sou lladres de saqueig Que ens poseu la cova en casa I des d'ella governeu Que ens poseu la cova en casa I des d'ella governeu
Governeu de lladrocini Rapinyeu governant Sou fartons de vida llarga Que mai voleu acabar
El sol que no surti avui I que tornin els estels Que jo t'he de mester a prop Per jugar amb els teus cabells Que jo t'he de mester a prop Per jugar amb els teus cabells
Si tu toques i jo cant Vol dir que mos entenem I tot el camí que feim Serà per anar endavant I tot el camí que feim Serà per anar endavant
A València hi ha un carrer Que té geranis i sombres Humitats i tenebror Saliva i enteniment Si voleu saber quin és El carrer de Cavallers Si voleu saber quin és El carrer de Cavallers
Tres portes tinc a ca meva Obertes a tots els vents La que està oberta per tu L'altra per la bona gent La tercera per la mort Que la tancarà el meu temps
Àngel caigut Principi del foc Magrana oberta Tot això ets tu per mi Jo n'estic certa Tot això ets tu per mi Jo n'estic certa
Adéu lluna de nit Adéu sol de migdia Adéu a tots els estels Qui me féreu companyia
Adéu als que heu escoltat La meva veu per amiga Jo he cantat en nom vostro La vostra veu és la mia Jo he cantat en nom vostro La vostra veu és la mia
Adéu lluna de nit Adéu sol de migdia
Adéu lluna de nit Adéu sol de migdia Adéu a tots els estels Qui me féreu companyia
Per totes les comarques de la muntanya va un fantasma passant, guardeu la palla. Trenta pobles n'hi havia amb les llars enceses, totes les va apagar, mengeu pa a seques. Tria dos o tres cases de les més bones, trenca totes les teules, cuideu les soques. Fa menjar a les rates per a que crien, les fica en les sabates de les fadrines. Duu corcons en el sac de la ruïna i els clava per les portes, maleït siga! Quin malefici! I no hi ha qui l'espante del seu ofici.
L'han vist fer les maletes del xavals joves fins pansir de desfici a les xicones. Tan de rebost el bort ha fet escórrer que ha muntat dalt del tren a tot un poble. És un fantasma vell i rovellat que arronsa el seu espectre en despoblat. Ai qui poguera trossejar-li el llençol a eixa quimera!
Francisco Pérez López entra en la fàbrica, l'expressió eixuta i freda tracta amb la màquina. Furga, fantasma, furga i cria enemics que et cous la trampa.
Per totes les comarques de la muntanya va un fantasma passant, guardeu la palla.
Assumiràs la veu d'un poble i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble, i patiràs, i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set, no podràs escriure els poemes i callaràs tota la nit mentre dormen les teues gents, i tu sols estaràs despert, i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir: et pariren per a vetlar en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva, la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules, sinó l'home assumint la pena del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl∙labes, de fer‐te el nus de la corbata: seràs un poble, caminant entre una amarga polseguera, vida amunt i nacions amunt, una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa, la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula amb voluntat d'antologia, car la diràs honestament, iradament, sense pensar en ninguna posteritat, com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser se'n riguen, potser et delaten; tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència de no ser res si no s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte, camines decididament.
Assumiràs la veu d'un poble i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble, i patiràs, i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera.
Al meu país la pluja no sap ploure O plou poc o plou massa Si plou poc és la sequera Si plou massa és la catàstrofe
Qui portarà la pluja a escola? Qui li dirà com s'ha de ploure? Al meu país la pluja no sap ploure No anirem mai més a escola
Fora de parlar amb els de la teua edat Res no vares aprendre a escola Ni el nom dels arbres del teu paisatge Ni el nom de les flors que veies Ni el nom dels ocells del teu món Ni la teua pròpia llengua
A escola et robaven la memòria Feien mentida del present La vida es quedava a la porta Mentre entràvem cadàvers de pocs anys
Oblit del llamp, oblit del tro De la pluja i del bon temps Oblit de món del treball i de l'estudi "Por el Imperio hacia dios"
Des del carrer Blanc de Xàtiva Qui em rescabalarà dels meus anys De desinformació i desmemòria?
Al meu país la pluja no sap ploure O plou poc o plou massa Si plou poc és la sequera Si plou massa és la catàstrofe Qui portarà la pluja a escola? Qui li dirà com s'ha de ploure? Al meu país la pluja no sap ploure
Today, The Grandma has been reading about Erasmus of Rotterdam, the Dutch humanist and philosopher, who was born on a day like today in 1466.
Desiderius Erasmus Roterodamus (28 October c. 1466-12 July 1536), commonly known in English as Erasmus of Rotterdam or simply Erasmus, was a Dutch Christian humanist, Catholic priest and theologian, educationalist, satirist, andphilosopher.
Through his vast number of translations, books, essays, prayers and letters, he is considered one of the most influential thinkers of the Northern Renaissance and one of the major figures of Dutch and Western culture.
Erasmus was an important figure in classical scholarship who wrote in a spontaneous, copious and natural Latin style. As a Catholic priest developing humanist techniques for working on texts, he prepared pioneering new Latin and Greek scholarly editions of the New Testament and of the Church Fathers, with annotations and commentary that were immediately and vitally influential in both the Protestant Reformation and the Catholic Reformation. He also wrote On Free Will, The Praise of Folly, The Complaint of Peace, Handbook of a Christian Knight, On Civility in Children, Copia: Foundations of the Abundant Style and many other popular and pedagogical works.
Erasmus lived against the backdrop of the growing European religious reformations. He developed a biblical humanistic theology in which he advocated the religious and civil necessity both of peaceable concord and of pastoral tolerance on matters of indifference. He remained a member of the Catholic Church all his life, remaining committed to reforming the church from within.
He promoted the traditional doctrine of synergism, which some prominent reformers such as Martin Luther and John Calvin rejected in favor of the doctrine of monergism. His influential middle-road approach disappointed, and even angered, partisans in both camps.
Erasmus's almost 70 years may be divided into quarters.
-First was his medieval Dutch childhood, ending with his being orphaned and impoverished;
-Second, his struggling years as a canon (a kind of semi-monk), a clerk, a priest, a failing and sickly university student, a would-be poet, and a tutor;
-Third, his flourishing but peripatetic High Renaissance years of increasingfocus and literary productivity following his 1499 contact with a reformist English circle notably John Colet and Thomas More, then with radical French Franciscan Jean Vitrier (or Voirier), and later with the Greek-speaking Aldine New Academy in Venice; and
-Fourth, his financially more secure Reformation years near the Black Forest: as a prime influencer of European thought through his New Testament and increasing public opposition to aspects of Lutheranism, first in Basel and then as a Catholic religious refugee in Freiburg.
On July 12, 1536, he died at an attack of dysentery.
Today, The Grandma has been remembering her last travel to Amsterdam, the capital of theNetherlands, that was founded on a day like today in 1275.
Amsterdam is the capital and most populous city of the Netherlands.Foundwithin the province of NorthHolland, Amsterdam is colloquiallyreferred to as the Venice of the North,due to the large number of canals which form a UNESCO World Heritage Site.
Amsterdam was founded at theAmstel, that was dammed to control flooding; the city's name derives from the Amstel dam. Originating as a small fishing village in the late 12th century, Amsterdambecame one of the most important ports in the world during the Dutch Golden Age of the 17th century, and became the leading centre for finance and trade.
In
the 19th and 20th centuries, the city expanded and many new
neighbourhoods and suburbs were planned and built. The 17th-century
canals of Amsterdam and the 19–20th century Defence Line of Amsterdam are on the UNESCO World Heritage List. Sloten, annexed in 1921 by the municipality of Amsterdam, is the oldest part of the city, dating to the 9th century.
Amsterdam's main attractions
include its historic canals, the Rijksmuseum, the Van Gogh Museum, the
Stedelijk Museum, Hermitage Amsterdam, the Concertgebouw, the Anne Frank
House, the Scheepvaartmuseum, the Amsterdam Museum, the Heineken
Experience, the Royal Palace of Amsterdam, Natura Artis Magistra, Hortus
Botanicus Amsterdam, NEMO, the red-light district and many cannabis
coffee shops. It drew more than 5 million international visitors in
2014.
The
city is also well known for its nightlife and festival activity; with
several of its nightclubs (Melkweg, Paradiso) among the world's most
famous. Primarily known for its artistic heritage, elaborate canal
system and narrow houses with gabled façades; well-preserved legacies of
the city's 17th-century Golden Age. These characteristics are arguably responsible for attracting millions of Amsterdam'svisitors annually. Cycling is key to the city's character, and there are numerous bike paths.
The Amsterdam Stock Exchange is considered the oldest modernsecurities market stock exchange in the world. As the commercial capital of the Netherlands and one of the top financial centres in Europe, Amsterdam is considered an alpha world city by the Globalization and World Cities (GaWC) study group.
The city is also the cultural capital of the Netherlands.
Many large Dutch institutions have their headquarters in the city,
including: the Philips conglomerate, AkzoNobel, Booking.com, TomTom, and
ING. Moreover, many of the world's largest companies are based in Amsterdam or have established their European headquarters in the city, such as leading technology companies Uber, Netflix and Tesla.
The Port of Amsterdam is the fifth largest in Europe. The KLM hub and Amsterdam's
main airport, Schiphol, is the Netherlands' busiest airport as well as
the third busiest in Europe and 11th busiest airport in the world.
The Dutch capital is considered one of the most multicultural cities in the world.
A few of Amsterdam's notable residents throughout history include: painters Rembrandt and Van Gogh, the diarist Anne Frank, and philosopher Baruch Spinoza.
Due to its geographical location in what used to be wet peatland, the founding of Amsterdam
is of a younger age than the founding of other urban centers in the Low
Countries. However, in and around the area of what later became
Amsterdam, local farmers settled as early as three millennia ago. They
lived along the prehistoric IJ river and upstream of its tributary Amstel.
The prehistoric IJ was a shallow and quiet stream in peatland behind beach
ridges. This secluded area could grow there into an important local
settlement center, especially in the late Bronze Age, the Iron Age and
the Roman Age.
Neolithic and Roman artefacts have also been found downstream of this area, in the prehistoricAmstel bedding under Amsterdam's
Damrak and Rokin, such as shards of Bell Beaker culture pottery
(2200-2000 BC) and a granite grinding stone (2700-2750 BC). But the
location of these artefacts around the river banks of the Amstel
probably point to a presence of a modest semi-permanent or seasonal
settlement of the previous mentioned local farmers. A permanent
settlement would not have been possible, since the river mouth and the
banks of the Amstel in this period in time were too wet for permanent habitation.
The origins of Amsterdam is linked to the development of the peatland called Amestelle, meaning watery area, from Aa(m) river + stelle site at a shoreline,river bank.
Amsterdam was granted city rights in either 1300 or 1306. From the 14th century on, Amsterdam
flourished, largely from trade with the Hanseatic League. In 1345, an
alleged Eucharistic miracle in Kalverstraat rendered the city an
important place of pilgrimage until the adoption of the Protestant
faith.
In the 16th century, the Dutch rebelled against Philip II of Spain and hissuccessors.
The main reasons for the uprising were the imposition of new taxes, the
tenth penny, and the religious persecution of Protestants by the newly
introduced Inquisition. The revolt escalated into the Eighty Years' War,
which ultimately led to Dutch independence.
Strongly pushed by Dutch Revolt leader William the Silent, the Dutch Republicbecame known for its relative religious tolerance.
Jews from the Iberian Peninsula, Huguenots from France, prosperous
merchants and printers from Flanders, and economic and religious
refugees from the Spanish-controlled parts of the Low Countries found
safety in Amsterdam. The influx of Flemish printers and the city's intellectual tolerance made Amsterdam a centre for the European free press.
The 17th century is considered Amsterdam's Golden Age, during which it became the wealthiest city in the western world. Ships sailed from Amsterdam to
the Baltic Sea, North America, and Africa, as well as present-day
Indonesia, India, Sri Lanka, and Brazil, forming the basis of a
worldwide trading network.
Amsterdam's merchants had the largest share in both the Dutch East India Company and the Dutch West India Company. These companies acquired overseas possessions that later became Dutch colonies.
Amsterdam was Europe's most important point for the shipment of goods and was the leading financial centre of the western world.
In 1602, the Amsterdam
office of the international trading Dutch East India Company became the
world's first stock exchange by trading in its own shares.
The Bank of Amsterdam started operations in 1609, acting as a full-service bank for Dutch merchant bankers and as a reserve bank.
Amsterdam's
prosperity declined during the 18th and early 19th centuries. The wars
of the Dutch Republic with England and France took their toll on Amsterdam.
During the Napoleonic Wars, Amsterdam's significance reached its lowest
point, with Holland being absorbed into the French Empire. However, the
later establishment of the United Kingdom of the Netherlands in 1815 marked a turning point.
The end of the 19th century is sometimes called Amsterdam's
second Golden Age. New museums, a railway station, and the
Concertgebouw were built; in this same time, the Industrial Revolution
reached the city. The Amsterdam-Rhine Canal was dug to give Amsterdam a direct connection to the Rhine,
and the North Sea Canal was dug to give the port a shorter connection
to the North Sea. Both projects dramatically improved commerce with the
rest of Europe and the world. In 1906, Joseph Conrad gave a brief
description of Amsterdam as seen from the seaside, in The Mirror of the Sea.
Shortly before the First World War, the city started to expand again, and new suburbs were built.
Nazi Germany invaded the Netherlands on 10 May 1940 and took control of the country. Some Amsterdam
citizens sheltered Jews, thereby exposing themselves and their families
to a high risk of being imprisoned or sent to concentration camps. More
than 100,000 Dutch Jews were deported to Nazi concentration camps, of
whom some 60,000 lived in Amsterdam.
Perhaps the most famous deportee was the young Jewish girl Anne Frank, who died in the Bergen-Belsen concentration camp.
Many new suburbs, such as Osdorp, Slotervaart, Slotermeer and Geuzenveld, were built in the years after the Second World War.
The required large-scale demolitions began in Amsterdam's
former Jewish neighborhood. Smaller streets, such as the
Jodenbreestraat and Weesperstraat, were widened and almost all houses
and buildings were demolished. At the peak of the demolition, the
Nieuwmarktrellen broke out; the rioters expressed their fury about the
demolition caused by the restructuring of the city.
As
a result, the demolition was stopped and the highway into the city's
centre was never fully built; only the metro was completed. Only a few
streets remained widened. The new city hall was built on the almost
completely demolished Waterlooplein. Meanwhile, large private
organizations, such as StadsherstelAmsterdam, were founded to restore the entire city centre.
Although
the success of this struggle is visible today, efforts for further
restoration are still ongoing. The entire city centre has reattained its
former splendour and, as a whole, is now a protected area. Many of its
buildings have become monuments, and in July 2010 the Grachtengordel (the three concentric canals: Herengracht, Keizersgracht, and Prinsengracht) was added to the UNESCO WorldHeritage List.
In the 21st century, the Amsterdam
city centre has attracted large numbers of tourists: between 2012 and
2015, the annual number of visitors rose from 10 to 17 million. Real
estate prices have surged, and local shops are making way for
tourist-oriented ones, making the centre unaffordable for the city's
inhabitants. These developments have evoked comparisons with Venice, a
city thought to be overwhelmed by the tourist influx.
Amsterdam experienced an influx of religions and cultures after the Second World War. With 180 different nationalities, Amsterdam is home toone of the widest varieties of nationalities of any city in the world.
The proportion of the population of immigrant origin in the city proper
is about 50% and 88% of the population are Dutch citizens.
Amsterdam has been one of the municipalities in the Netherlands which provided immigrants with extensive and free Dutch-language courses, which have benefited many immigrants.
Amsterdam lives and breathes creativity. One moment you walk into a building from the 17th century, and the next you find yourself in a hub of creative start-up companies.
Today, The Grandma has been reading about the Football Association, the English body of association football, that was founded on a day like today in 1863.
The Football Association or the FA is the governing body of association football in England and the Crown Dependencies of Jersey, Guernsey and the Isle of Man.
Formed in 1863, it is the oldest football association in the world and is responsible for overseeing all aspects of the amateur and professional game in its territory.
The FA facilitates all competitive football matches within its remit at national level, and indirectly at local level through the county football associations. It runs numerous competitions, the most famous of which is the FA Cup. It is also responsible for appointing the management of the men's, women's, and youth national football teams.
The FA is a member of both UEFA and FIFA and holds a permanent seat on the International Football Association Board (IFAB) which is responsible for the Laws of the Game. As the first football association, it does not use the national name English in its title.
The FA is based at Wembley Stadium, London.
The FA is a member of the British Olympic Association, meaning that the FA has control over the men's and women's Great Britain Olympic football team.
All of England's professional football teams are members of the Football Association. Although it does not run the day-to-day operations of the Premier League, it has veto power over the appointment of the league chairman and chief executive and over any changes to league rules. The English Football League, made up of the three fully professional divisions below the Premier League, is self-governing, subject to the FA's sanctions.
For centuries before the first meeting of the Football Associationin the Freemasons' Tavern on Great Queen Street, London on 26 October 1863,there were no universally accepted rules for playing football.
Ebenezer Cobb Morley, as captain of Barnes, in 1862 wrote to Bell's Life newspaper proposing a governing body for the sport with the object of establishing a definite code of rules for the regulation of the game; the letter led to the first meeting at
The Freemasons' Tavern that created the FA in 1863. Morley was a founding member. Six meetings near London's Covent Garden, at 81–82 Long Acre, ended in a split between the Association football and Rugby football. Both of them had their own uniforms, rituals, gestures and highly formalised rules.
In each public school the game was formalised according to local conditions; but when the schoolboys reached university, chaos ensued when the players used different rules, so members of the University of Cambridge devised and published a set of Cambridge Rules in 1848 which was widely adopted. Another set of rules, the Sheffield Rules, was used by a number of clubs in the North of England from the 1850s.
Eleven London football clubs and schools representatives met on 26 October 1863 to agree on common rules.
The first version of the rules for the modern game was drawn up over a series of six meetings held in The Freemasons' Tavern from October till December. Of the clubs at the first meeting, Crusaders, Surbiton and Charterhouse did not attend the subsequent meetings, replaced instead by the Royal Navy School, Wimbledon School and Forest School.
After many years of wrangling between the London-based Football Association and the Sheffield Football Association, the FA Cup brought the acceptance that one undisputed set of laws was required. The two associations had played 16 inter-association matches under differing rules; the Sheffield Rules, the London Rules and Mixed Rules.
In April 1877, those laws were set with a number of Sheffield Rules being incorporated.
In 1890 Arthur Kinnaird replaced Major Francis Marindin, becoming the fourth president of the Football Association. Kinnaird had at that time been a FA committeeman since the age of 21, in 1868. Kinnaird remained president for the next 33 years, until his death in 1923.
The FA Cup was initially contested by mostly southern, amateur teams, but more professionally organised northern clubs began to dominate the competition during the early 1880s; The turning point, north replacing south, working class defeating upper and professionals impinging upon the amateurs' territory, came in 1883.
Hitherto, public school sides had played a dribbling game punctuated by violent tackles, but a new passing style developed in Scotland was successfully adopted by some Lancashire teams, along with a more organised approach to training. Blackburn Olympic reached the final in March 1883 and defeated Old Etonians. Near-neighbours Blackburn Rovers started to pay players, and the following season won the first of three consecutive FA Cups.
The FA initially tried to outlaw professionalism but, in the face of a threatened breakaway body (the British Football Association), by 1885 was forced to permit payments to players. Three years later, in 1888, the first Football League was established, formed by six professional clubs from northwest England and six from the midlands.
In 1992, the Football Association took control of the newly created Premier League which consisted of 22 clubs who had broken away from the First Division of the Football League. The Premier League reduced to 20 clubs in 1995 and is one of the richest football leagues in the world.
By 1921 women's football had become increasingly popular through the charitable games played by women's teams during and after the First World War. In a move that was widely seen as caused by jealousy of the crowds' interest in women's games which frequently exceeded that of the top men's teams, in 1921 theFootball Association banned all women's teams from playing on grounds affiliated to the FA because they thought football damaged women's bodies. For several decades, this meant that women's football virtually ceased to exist.
The decision to exclude women was only reversed from 1969 when, after the increased interest in football caused by England's 1966 World Cup triumph, the Women's Football Association was founded, although it would take a further two years -and an order from UEFA- to force the (men's) Football Association to remove its restrictions on the playing rights of women's teams.
It was not until 1983 that the WFA was able to affiliate to the FA as a County Association and only in 1993 did the FA found the Women's Football Committee to run women's football in England.
The Women's Football Conference, as it is now known, has representation on the FA Council equivalent to a County Football Association.
People have no idea how hard football is, absolutely no idea. It's all about pace. You can say, 'Yeah, you've got speed of thought' -but you've got to have a little bit of a zip.
.jpg)
.jpg)
.png)