Assumiràs la veu d'un poble i serà la veu del teu poble i seràs, per a sempre, poble, i patiràs i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set, no podràs escriure els poemes i callaràs tota la nit mentre dormen les teues gents, i tu sols estaràs despert, i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir: et pariren per a vetlar en la llarga nit del teu poble. Tu seràs la paraula viva, la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules sinó l'home assumint la pena del seu poble, i és un silenci. Deixaràs de comptar les síl·labes, de fer-te el nus de la corbata: seràs un poble, caminant entre una amarga polseguera.
Assumiràs la veu d'un poble i serà la veu del teu poble i seràs, per a sempre, poble, i patiràs i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera.
Assumiràs la veu d'un poble i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble, i patiràs, i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set, no podràs escriure els poemes i callaràs tota la nit mentre dormen les teues gents, i tu sols estaràs despert, i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir: et pariren per a vetlar en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva, la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules, sinó l'home assumint la pena del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl∙labes, de fer‐te el nus de la corbata: seràs un poble, caminant entre una amarga polseguera, vida amunt i nacions amunt, una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa, la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula amb voluntat d'antologia, car la diràs honestament, iradament, sense pensar en ninguna posteritat, com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser se'n riguen, potser et delaten; tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència de no ser res si no s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte, camines decididament.
Assumiràs la veu d'un poble i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble, i patiràs, i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera.
ASSUMIRÀS la veu d’un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble, i patiràs, i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set, no podràs escriure els poemes i callaràs tota la nit mentre dormen les teues gents, i tu sols estaràs despert, i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir: et pariren per a vetlar en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva, la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules, sinó l’home assumint la pena del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes, de fer-te el nus de la corbata: seràs un poble, caminant entre una amarga polseguera.
Vida amunt i nacions amunt, una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa, la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula amb voluntat d’antologia, car la diràs honestament, iradament, sense pensar en cap altra posteritat, com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser se’n riguen o et delaten; tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte, camines decididament.
YOU WILL ASSUME the voice of a people and it will be the voice of your people, and you will be, forever, people, and you will suffer, and you will wait, and you will go through the dust, and a dust cloud will follow you.
And you will be hungry, and you will be thirsty, you will not be able to write poems and you will be quiet for the whole night whereas your people sleep, and you will be the only awake, and you will be awake for everyone.
You were not given birth for sleeping: you were born for staying awake for the long night of your people.
You will be the alive word, the alive and bitter word.
Words will not exist anymore, but the man assuming the sorrow of his people, and it is a silence.
You will stop counting syllables, you will stop making the knob of the tie: you will be a people, walking through a bitter dust cloud.
Life upwards and nations upwards, an ennobled condition.
Not everything will be a silence, though.
Since you will say the proper word, you will say it at the proper moment.
You will not say your word with any will of anthology, since you will say it honestly, irately, with no thinking about any posterity, except for the one of your people.
Maybe they will kill you or they will mock you, maybe they will betray you; these are only banalities.
What is worth is the conscience of being nothing unless you are people.
