DIA 7: 'HE MIRAT AQUESTA TERRA'

Quan la llum, pujada
Des del fons del mar
A llevant comença
Just a tremolar

 
He mirat aquesta terra
He mirat aquesta terra

 

Quan per la muntanya que
Tanca el ponent
El falcó s'enduia
La claror del cel

 
He mirat aquesta terra
He mirat aquesta terra

 

Mentre bleixa l'aire
Malalt de la nit
I boques de fosca
Fressen als camins

 
He mirat aquesta terra
He mirat aquesta terra

 

Quan la pluja porta
L'olor de la pols
De les fulles aspres
Dels llunyans alocs

 
He mirat aquesta terra
He mirat aquesta terra

 

Quan el vent es parla
En la solitud
Dels meus morts que riuen
D'estar sempre junts

 
He mirat aquesta terra
He mirat aquesta terra

 

Mentre m'envelleixo
En el llarg esforç
De passar la rella damunt els records

 
He mirat aquesta terra
He mirat aquesta terra

 

Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit camp
L'ample silenci que estenen els grills

 
He mirat aquesta terra
He mirat aquesta terra

 

Mentre comprenien
Savis dits de cec
Com l'hivern despulla
La son dels sarments

 
He mirat aquesta terra
He mirat aquesta terra

 

Quan la desbocada força dels cavalls
De l'aiguat de sobte baixa pels rials

 
He mirat aquesta terra
He mirat aquesta terra

 

 

Quan la desbocada força dels cavalls
De l'aiguat de sobte baixa pels rials

 
He mirat aquesta terra
He mirat aquesta terra

 

Salvador Espriu

DIA 6: 'EL FANTASMA'

Per totes les comarques de la muntanya
va un fantasma passant,
guardeu la palla.
Trenta pobles n'hi havia amb les llars enceses,
totes les va apagar,
mengeu pa a seques.
Tria dos o tres cases de les més bones,
trenca totes les teules,
cuideu les soques.
Fa menjar a les rates per a que crien,
les fica en les sabates
de les fadrines.
Duu corcons en el sac de la ruïna
i els clava per les portes,
maleït siga!
Quin malefici!
I no hi ha qui l'espante
del seu ofici.

L'han vist fer les maletes del xavals joves
fins pansir de desfici
a les xicones.
Tan de rebost el bort ha fet escórrer
que ha muntat dalt del tren
a tot un poble.
És un fantasma vell i rovellat
que arronsa el seu espectre
en despoblat.
Ai qui poguera
trossejar-li el llençol
a eixa quimera!

Francisco Pérez López entra en la fàbrica,
l'expressió eixuta i freda
tracta amb la màquina.
Furga, fantasma,
furga i cria enemics
que et cous la trampa.

 Per totes les comarques de la muntanya
va un fantasma passant,
guardeu la palla.

Al Tall

DIA 5: 'LA VIDA SENSE TU'

La vida és un matí de cada dia
Quan et passava a recollir
Una caputxa negra, texans amples
Un mural descolorit

La vida és una classe a Filologia
On agitàvem el demà
Un sol roig colant-se a l'assemblea
Apunts bruts, cabells daurats

La vida és un dijous que acabaria
Al teu pis d'estudiants
Quatre espelmes grogues a la cuina
Ombres nues, plats trencats

La vida és un cel blau cap al migdia
Quan pujàvem al terrat
Una cançò d'Extremo, roba estesa
València entre llençols blancs

La vida és tancar els ulls, tornar a riure
Cridar al vent, sentir-nos lliures

La vida és desitjar tornar a nàixer
Córrer tot sol, sentir-te créixer

La vida és el fred tallant les cares
I una llàgrima incendiant les galtes

La vida és entendre que he d'aprendre
Aprendre a viure

La vida sense tu

La vida és mossegar la fruita dolça
A les escales de Mercat Central
Pujar per Cavallers fins la Valldigna
Fumar oblits, cantar a crits

La vida és una casa enderrocada
Creuant les Torres de Serrans
"Amor, humor, respecte" a la façana
Foc i metralla a les nostres mans

 La vida és agafar el primer tramvia
Del Pont de Fusta al Cabanyal
Una ciutat taronja a les finestres
Un món en guerra als ulls cansats

La vida és una barca abandonada
Que vam trobar davant del mar
Sentir-nos com dos nàufrags a la platja
L'últim cop que em vas besar

la vida és tancar els ulls, tornar a riure
Cridar al vent, sentir-nos lliures

La vida és desitjar tornar a nàixer
Córrer tot sol, sentir-te créixer

La vida és el fred tallant les cares
I una llàgrima incendiant les galtes

La vida és entendre que he d'aprendre
Aprendre a viure

La vida és tancar els ulls, tornar a riure
Cridar al vent, sentir-nos lliures

La vida és desitjar tornar a nàixer
Córrer tot sol, sentir-te créixer

La vida és el fred tallant les cares
I una llàgrima incendiant les galtes

La vida és entendre que he d'aprendre
Aprendre a viure

La vida sense tu
La vida sense tu
La vida sense tu
La vida sense tu

La vida

La vida és el fred tallant les cares
I una llàgrima incendiant les galtes

Obrint Pas

DIA 4: 'IN MEMORIAM'

Res no uneix tant com una bestiesa compartida.

Joan Fuster