Ara digueu:
La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç, comencem a segar
el blat madur, i amb ell, les males herbes.
Ah! Joves llavis desclosos després de la foscor,
si sabíeu com l'alba ens ha trigat,
com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra.
Però hem viscut per a salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàrem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims,
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu:
Nosaltres escoltem les veus del vent
per l'alta mar d'espigues.
Ara digueu:
Ens mantindrem fidels per sempre més
al servei d'aquest poble.
al servei d'aquest poble.
Salvador Espriu
No comments:
Post a Comment