DIA 23: 'SÍ SENYOR'

Sí, senyor
Oui, monsieur

Sí, senyor!
Que sí, senyor!
Sí, senyor!
Té la raó, senyor!

Sí, senyor!
Diguem, senyor!
Ben cert, senyor!
Sí, senyor!

Sí, senyor!
A disposar, senyor!
Vostè és un senyor!
Sí, senyor!

Sí, senyor!
Maneu-me, senyor!
A les ordres, senyor!
Ja ho sap, senyor!

Sí, senyor!
Re-sí, senyor!
Recontra-sí, senyor!
Senyor!

No es preocupi, senyor!
No em fa mal, senyor!
Endavant, senyor!
Sí, senyor!

Visca el senyor!
Vostè és l'amo, senyor!
A les ordres, senyor!
Sí, senyor!

Sí, senyor!
Que sí, senyor!
Eh, sí, senyor!
Té la raó, senyor!

Diguem, senyor!
Molt bé, senyor!
Ja ho sap, senyor!
A disposar, senyor!

Sí, senyor!
Maneu-me, senyor!
Sí, senyor!
Que sí, senyor!

Sí, senyor!
Re-sí, senyor!
Recontra-sí, senyor!
Senyor!

No es preocupi, senyor!
No em fa mal, senyor!
Endavant, senyor!
Sí, senyor!

Visca el senyor!
Vostè és l'amo, senyor!
A les ordres, senyor!
Sí, senyor!

Sí, senyor!
Que sí, senyor!
Sí, senyor!

Senyor
Està content, senyor?
Puc marxar, ja, senyor?
Gràcies, senyor!
Gràcies, senyor!

Sí, senyor
Oui, monsieur

Ovidi Montllor

DIA 22: 'CORREFOC'

Hi ha paraules orfes de diners, hi ha discursos buits
I hi ha silencis suggerents
Conversacions que amaguen secrets
Hi ha birra en la taula, hi ha discussions càlides, delers

Hi ha senyors de tratge i vida allada, casa murallada
Creadors de ruïna acumulada
Hi ha monstres que enganyen a la gent, a la nostra gent
Hi ha derrotes d'última jugada

Tants anhels que es queden en anhels, frustració allargada
Maten l'esperança de l'obrer
El cor en què gire la balança, el cap als quefers
Por i confiança, penes i plaers

I una batalla perduda des de temps immemorials
Una ràbia irracional, un voler fer el que cal
Una mà germana, un abraç sincer
El poble mana, i canta convençut el que sent i diu

En la meua boca un correfoc
En la teua orella una verbena
Si la cançó mata la pena
Som emissaris de la mort

En la meua boca un correfoc
En la teua orella una verbena
Si la cançó mata la pena
Som emissaris de la mort

Hi ha una verbena a la meua boca, i la vam fer junts
S'està fent de dia, glops i fum
Retrasant la fi, demanen vi i volen quedar-se
Jugar, follar i revolcar-se, allà cadascú

Que isquen al pati, que el temps dilate, que traguen pit
Moren la llei, la norma i els estereotips
Moren el càlcul i cotilles parlanxins
Matem també a eixe fatxa que portem endins

I una foguera que incinere, i que deixe enrere
Traumes i obscuritat, que depure que allibere
Que creme la crueltat, l'avarícia i l'estafa
Que compartim el pa, l'aigua i les cases

Vam cultivar un verger al desert
T'hem descobert un oasi
Tota una vida fugint-li al present
De tots els focs farem brases

En la meua boca un correfoc
En la teua orella una verbena
Si la cançó mata la pena
Som emissaris de la mort

En la meua boca un correfoc
En la teua orella una verbena
Si la cançó mata la pena
Som emissaris de la mort

En la meua boca un correfoc
En la teua orella una verbena
Si la cançó mata la pena
Som emissaris de la mort

Ni furtant-nos els somnis
Ni cremant la trinxera
Ni amb la llei, ni el tricorni
Ni amb presons ni cavernes
Callaran a la fera

Ni furtant-nos els somnis
Ni cremant la trinxera
Ni amb la llei, ni el tricorni
Ni amb presons ni cavernes
Callaran a la fera

Ni furtant-nos els somnis
Ni furtant-nos els somnis
Ni cremant la trinxera
Ni cremant la trinxera
Ni amb la llei, ni el tricorni
Ni amb presons ni cavernes
Callaran a la fera
Callaran a la fera

Ni furtant-nos els somnis
Ni cremant la trinxera
Ni cremant la trinxera
Ni amb la llei, ni el tricorni
Ni amb presons ni cavernes
Callaran a la fera
Callaran a la fera

Zoo

DIA 21: 'LA POLSEGUERA'

S'acosta segura la pols
Ocupa els carrers i s'eleva
I puja terrats i balcons
I es fa més gran la polseguera

Tempesta covada pel temps
En dies de calor i d'espera
Poder desbocat d'un present
Que a les fosques encara batega

La polseguera va creixent
Va creixent la polseguera
La pedra contra el mur
I el mur contra la carn
Eixam de crits, martell de seda

La polseguera va creixent
Va creixent la polseguera
Sagetes de foc que apunten al sol
La vida és una merda
Ja ve la polseguera
No hi ha una altra manera

Tragèdia cantada pel vent
Plorada per boscos de cendra
Les llàgrimes pugen al cel
I es fa més gran la polseguera
La guerra dels quatre elements
La pluja de foc en la terra
Per l'aire s'escolta una veu
Que desperta l'instint de la fera

La polseguera va creixent
Va creixent la polseguera
La pedra contra el mur
I el mur contra la carn
Eixam de crits, martell de seda

La polseguera va creixent
Va creixent la polseguera

Sagetes de foc que apunten al sol
La vida és una merda
No hi ha una altra manera
Ja ve la polseguera

La polseguera
Ale, ale, ale
La polseguera
Vas fugint i així no podràs
I se t'oblida
Quin és el preu que hem de pagar
Limita, limita, limitant les veus
Provoca, provoca, provocant el caos
Homes que demanen menjar
dones que demanen menjar
Limita, limita, limitant les veus
Provoca, provoca, provocant el caos
La mentida no mata la fam

L'apatia no apaga la fam
La polseguera va creixent
Va creixent la polseguera
La pedra contra el mur
I el mur contra la carn
Eixam de crits, martell de seda

La polseguera va creixent
Va creixent la polseguera
Sagetes de foc que apunten al sol
La vida és una merda
No hi ha una altra manera
Ja ve la polseguera
S'escampa!
La polseguera
Que va creixent la polseguera
Que s'espampe la pols (la polseguera)
Que s'esmape la pols de la terra
Que s'escampe la pols de la terra pels pobles

La pedra contra el mur, el mur contra la pedra
Ai ai ah
Ai ai ah
Que s'espampe la pols
Que s'esmape la pols de la terra
Que s'escampe la pols de la terra pels pobles

S'acosta segura la pols
Ocupa els carrers i s'eleva
I puja terrats i balcons
I es fa més gran la polseguera

DIA 20: 'LA FLAMA'

No et limites a contemplar
Aquestes hores que ara venen
Baixa al carrer i participa
No podran res davant d'un poble
Unit, alegre i combatiu

Amb l'espurna de la història
I avançant a pas valent
Hem encès dins la memòria
La flama d'un sentiment

Viure sempre corrent
Avançant amb la gent
Rellevant contra el vent
Transportant sentiments

Viure mantenint viva
La flama a través del temps
La flama de tot un poble
En moviment

Viure sempre corrent
Avançant amb la gent
Rellevant contra el vent
Transportant sentiments

Viure mantenint viva
La flama a través del temps
La flama de tot un poble
En moviment

Amb columnes de paraules
Travessant la llarga nit
Hem fet de cels, mars i muntanyes
Vells escenaris d'un nou crit

Viure sempre corrent
Avançant amb la gent
Rellevant contra el vent
Transportant sentiments

Viure mantenint viva
La flama a través dels temps
La flama de tot un poble
En moviment

Viure sempre corrent
Avançant amb la gent
Rellevant contra el vent
Transportant sentiments

Viure mantenint viva
La flama a través dels temps
La flama de tot un poble
En moviment

Viure mantenint viva
La flama a través dels temps
La flama de tot un poble
En moviment

Obrint Pas

DIA 19: 'QUE VINGA LA LLUM!'

 … Ja podeu amagar els trastos al corral
Quinqués i lamparilles, llanternes i fanals;
La llum la fa molt clara, més clara no pot ser:
Llumena tot el poble i atrau al foraster.

… Que vinga, que vinga, que vinga la llum
Abans que el petroli mos òmpliga de fum;
Les bigues són plantades i la llum ja vindrà,
Perquè les xiques guapes es miren la cara.

… Ja se'n podeu anar a on siga a protestar,
Que la llum no ha vingut i crec que mai vindrà:
Els xavos que hi havien pa fer l'allumenament
Se'ls ha gastat l'alcalde en dones i demés

… Que vinga, que vinga, que vinga la llum
I que al senyor alcalde li peguen en lo cul;
Les bigues són plantades i la llum ja vindrà,
I que el senyor alcalde se'n vaja a Panamà.

… Que vinga, que vinga, que vinga la llum
I que al senyor alcalde li peguen en lo cul;
Les bigues són plantades i la llum ja vindrà,
I que el senyor alcalde se'n vaja a Panamà.
I que el senyor alcalde se'n vaja a Panamà.

… Que vinga, que vinga, que vinga la llum

DIA 18: 'EL DESESPERAT'

Un xic pobre soc

Un xec mancaria
Solució de tot
Un home sense res
Un ham necessita
Abans que res més

 

Em manca un pis
No puc donar un pas
Tinc que moure un plet
Si vull menjar un plat
A la tasca, un vas
Fa que em diguen: "Ves!"

 

I si vull ser gras
He de menjar gat
Per a mi és un goig
Menjar un poc de guix
Fins i tot un vet
Ja se'm torna mut

 

I em troben tan groc
Que em diuen el grec
Mon pare em diu foll
En comptes de fill
I tinc tanta fam
Que em menjaré el fem
Que em menjaré el fem

 

Tot això, jo crec
Que ho apanya un crac!
No m'espere més
Agafe un trabuc
I em foto a fer el ruc
Per allà on puc
Trec, trac, troc, truc

 

Tuac, tuac, tuac
Tuac, tuac, tuac
Uah, uah, uah, uah
Tuac, tuac, tuac
Tuac, tuac, tuac
Uah, uah, tuac, tuac, uah

 

Un xic pobre soc

Un xec mancaria
Solució de tot
Un home sense res
Un ham necessita
Abans que res més

 

Ovidi Montllor

 

DIA 17: 'CAMINS'

Ple està el camí de solitud
Entre els barrancs d'albades tristes
Allà on la nit canta als estels
Versos robats del teu somriure

 

Davant del mar et vas deixar
Penes de sal i un trist esguard
Seguint els fars dels horitzons
Vas navegant perdut
Perseguint el teu rumb

 

Vas navegant perdut

 

Una nit més t'he navegat
Entre els barrancs d'albades tristes
Allà on el mar escriu al fang
Cartes d'amor en versos lliures

 

A la vall blanca em vaig deixar
Fermes arrels i un trist record
Sembrant la terra amb les cançons
Vaig caminar perdut
Perseguint el meu rumb

 

Vaig caminar perdut

 

I aquesta nit la soledat
Del vell camí ens ha retrobat
Collint els fruits de les cançons
Hem cantat junts al vent
Que assola el nostre món

 

Hem cantat junts al vent

 

Sempre venies darrere
Sempre venies darrere
A que t'ensenyara cançons
I ara que en saps de boniques
T'amagues pels carrerons...

 

Sempre venies darrere
I aquesta nit la soledat
Del vell camí ens ha retrobat
Collint els fruits de les cançons
Hem cantat junts al vent
Que assola el nostre món...

 
Hem cantat junts al vent
Que assola el nostre món

Hem cantat junts al vent

 

 

Una nit més t'he navegat
Entre els barrancs d'albades tristes
Allà on el mar escriu al fang
Cartes d'amor en versos lliures

 

Gerard Quintana