Quan la llum, pujadaDes del fons del marA llevant començaJust a tremolar
He mirat aquesta terraHe mirat aquesta terra
Quan per la muntanya queTanca el ponentEl falcó s'enduiaLa claror del cel
He mirat aquesta terraHe mirat aquesta terra
Mentre bleixa l'aireMalalt de la nitI boques de foscaFressen als camins
He mirat aquesta terraHe mirat aquesta terra
Quan la pluja portaL'olor de la polsDe les fulles aspresDels llunyans alocs
He mirat aquesta terraHe mirat aquesta terra
Quan el vent es parlaEn la solitudDels meus morts que riuenD'estar sempre junts
He mirat aquesta terraHe mirat aquesta terra
Mentre m'envelleixoEn el llarg esforçDe passar la rella damunt els records
He mirat aquesta terraHe mirat aquesta terra
Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit campL'ample silenci que estenen els grills
He mirat aquesta terraHe mirat aquesta terra
Mentre comprenienSavis dits de cecCom l'hivern despullaLa son dels sarments
He mirat aquesta terraHe mirat aquesta terra
Quan la desbocada força dels cavallsDe l'aiguat de sobte baixa pels rials
He mirat aquesta terraHe mirat aquesta terra
Quan la desbocada força dels cavallsDe l'aiguat de sobte baixa pels rials
He mirat aquesta terraHe mirat aquesta terra
Salvador Espriu
No comments:
Post a Comment